tag:blogger.com,1999:blog-17735407752065199672024-02-19T05:18:55.179+02:00Petits relats vitalsRocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.comBlogger49125tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-71675683984676851152014-01-18T16:32:00.001+02:002015-05-10T23:17:30.043+01:00A la marquesina<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img class="irc_mut" height="328" id="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUkZ7JT_izXlY3RzhrRMbDzqeWlxHanL2XrdKF9nUh4xvsWXHbeccbuxMvcN4GpdSJoAP1sAovI-yAt0jOuoegrq_SCTw9l0xoX4s573aBrDkboyapawEQOCpRWDbGZy69BwAWNOaV80rt/s1600/plossu-5-vagabundos-homelesmonalisa-darq-uc-pt.jpg" style="margin-top: 33px;" width="500" /> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="clear: right; float: right; font-size: large; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">Somiava amb l’amor, cada dia. Encara hi creia, tot i que la vida li havia
demostrat que era lluny d’ell. La seva afició a navegar per la xarxa Internet
el duia dia sí, i dia també, a mantenir llargues converses amb dones que es
mostraven a les pàgines de contactes com si d’un catàleg de models es tractés,
però fins i tot en aquest medi li era difícil aconseguir una relació exitosa.
No era un home de pel·lícula, això era cert, més aviat era poc atractiu i gens
avesat a constituir-se com un ésser de cos atlètic i ben plantat. No s’hi havia
esforçat en tota la vida, en aquest sentit, i ara s’adonava que potser era
important mantenir una bona imatge personal. Es detingué un moment per
observar-se en l’aparador d’una botiga d’objectes de la llar on era aturat en
aquell instant, i observà el cos i la cara que el mirava sorneguer. Començà a
riure. Va ser un impuls desconcertant. Els seus cabells eren massa llargs, la
barba li sobresortia atorgant-li una semblança extrema amb aquell Sandokan de
la seva joventut, però sense el tall perfecte que el mentó d’aquest personatge
oferia als seus admiradors ni els ulls penetrants que el caracteritzaven.
També s’apercebé del seu rostre que mostrava una sequedat i rancúnia evidents,
poc atraients al gènere femení i, d’un cop, s’adonà que tampoc la seva indumentària
era la més adequada per mostrar-se com a candidat a la recerca de l’amor. S’ensorrà
quan l’evidència d’un fet tan senzill com aquell se li mostrà nítid i punyent.
No tenia res a fer. Aixecà el cap amb la intenció de recompondre’s una mica, es
mirà de nou al vidre que se li oferia ara del tot entelat, i decidí no creure’s
res de tot allò i continuar vagant per la seva existència amb les poques possessions
que tenia. Agafà la seva motxilla color marró que esperava a terra, se la
col·locà sobre la seva espatlla dreta i es dirigí amb pas ferm a l’Estació del
Nord, a la parada d’autobusos on era la seva vida des de feia uns quants dies.
Quan era a poques passes de la marquesina on feia nit s’adonà que algú,
miserablement, s’havia apoderat dels cartrons que li servien d’amagatall i
descans, i una ràbia abans continguda se li pujà ràpidament al rostre fent-lo
mudar de color salvatgement i potser, també, de forma desencertada. Una dona l’esperava
impacient ajaguda entre els llençols erms que ell havia arreplegat i el món s’aturà
plàcidament per sempre més.</span></span></div>
Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-55965438408482911202013-07-08T00:10:00.002+01:002014-01-15T14:20:39.061+02:00La nostra vida<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-UPOj0pXqDgef_VEPju8IAED2qQcOsY4qVI_TSWBMXd_fVM1zxW9Im4eBEeBwjhJN29XIhT4ieuov10BmNPYQp1YsbsdvX_I1Z58GykCSjrZkQJVIA1t3p_-0YUuPT1IS2t5dLdDzoyG1/s1600/A%C3%91ORANZA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-UPOj0pXqDgef_VEPju8IAED2qQcOsY4qVI_TSWBMXd_fVM1zxW9Im4eBEeBwjhJN29XIhT4ieuov10BmNPYQp1YsbsdvX_I1Z58GykCSjrZkQJVIA1t3p_-0YUuPT1IS2t5dLdDzoyG1/s400/A%C3%91ORANZA.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: small;">Sempre seràs en mi</span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">tot i saber-te lluny, molt lluny,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">de l'esperança que és la meva vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">Malgrat el pas dels dies,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">de les estacions,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">de l'harmonia d'un despertar solitari<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">ombrejat de llàgrimes sense resposta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">sé que ets amb mi,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">en la trista imatge <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">de la felicitat del temps sense retorn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">Ets amb mi i en mi,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">sense cap dubte,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">però la teva presència-absència se'm rebel·la<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">inactiva, feble, esmorteïda,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">per la ferotge fugacitat de les nostres passes<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">indiferents davant els senyals de la nostra pròpia
vida<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">que ens traslladen a nous desitjos, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">a nous i feliços instants de feblesa,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">disfressant el que és i no serà mai més<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">perquè no és amb mi ni en mi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">que ho trobes, que ho sents, que ho anheles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">Sempre seràs en mi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">tot i saber-te lluny, molt lluny,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">de l'esperança que podia haver estat<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: small;">la nostra vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-62253073724650369252013-02-15T15:58:00.000+02:002013-02-15T15:58:13.492+02:00Una clau.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5u_ugoWBhuP9U4rhYxGbXi4QmpZWcTrWn_WPJ6p899kK6GhARtJzURfUxNU3-zJob5oIWxtwGZA_tVRV0e1JJezSA71t2hCyYijnaYI-QhE8z7uAP3M2vKPeFUGTBB7rSOQWZJ72L0lz6/s1600/encerrada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5u_ugoWBhuP9U4rhYxGbXi4QmpZWcTrWn_WPJ6p899kK6GhARtJzURfUxNU3-zJob5oIWxtwGZA_tVRV0e1JJezSA71t2hCyYijnaYI-QhE8z7uAP3M2vKPeFUGTBB7rSOQWZJ72L0lz6/s1600/encerrada.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Avui he somiat amb una llum nova, diferent, realment impactant, que despertava
els sentits de la meva inconsciència com feia temps que no ho experimentava.
Era sola, estranyament sola, amb un somriure glaçat a les galtes observant el
tancament de la porta de l'ascensor que em condueix cada dia al carrer de la
meva vida pansida, monòtona i estèril. La porta, però, no es tornava a obrir
sinó que es cloïa més en si mateixa i m'ofegava una mica i tot. No sentia por, ans
una serenor inquietant que em feia esperar i callar, com mai no ho he aconseguit
fer abans. Captivador, fins a la immensitat, perquè la meva ment es deslliurava
d'una forta càrrega moral i emocional i es deixava endur per la incerta
atracció d'una nova imatge impresa al cervell a punt de descobrir-la. Un flash
apaivagador, submís, lliurat del tot a les meves inseguretats i falses
creences. Un nou sant a qui creure, una
nova clau per connectar amb la realitat més obscura de la meva essència. Una altra
via d'escapament per a retrobar-me amb allò que simplement sóc i vull ésser: jo
mateixa.</span><o:p></o:p></span></div>
Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-65007213875191612312011-07-02T03:20:00.011+01:002015-05-10T23:16:27.889+01:00Èxtasi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg60XHBbFvf66MK9PMlRObYgH_VGtYNun99wroJYqO5jo2i_IPWRXnS6SxfyS6W5n-N_t44lcIr2ZgvEsjTmHMFBAdeAiiFCgw4cHBlmBqDHjlSAgrjAIv0mMsTN-Yldwn7Qz1WGBWTCoEB/s1600/agotada1%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg60XHBbFvf66MK9PMlRObYgH_VGtYNun99wroJYqO5jo2i_IPWRXnS6SxfyS6W5n-N_t44lcIr2ZgvEsjTmHMFBAdeAiiFCgw4cHBlmBqDHjlSAgrjAIv0mMsTN-Yldwn7Qz1WGBWTCoEB/s400/agotada1%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dedico aquest escrit a tots els professionals de l'empresa Duet Sports de Rubí, </span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per fer-me sentir-me bé cada dia. Gràcies. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"> <span style="font-size: small;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"></span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">Sento un fort neguit al meu interior, una baralla d’idees al cervell que m’impedeix concentrar-me. Em resulta del tot impossible aquietar el trasbals que arrossego des de fa hores provocat pels maldecaps del dia que he hagut de suportar amb cara alegre i desenfadada. La meva ment és nua de sensacions en aquest moment. Es troba bloquejada, sense capacitat de resposta. Una ràbia continguda, ira, i una mena de depressió l’omplen de forma absoluta. No puc més, i el meu cos ho evidencia amb manca de forces, mal humor i desesperació més que evidents.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">Respiro fons mentre em preparo a consciència. Ha arribat el meu moment, el gran moment d’aquest etern dia: la fugida necessària als racons més íntims de la meva consciència esgotada. Se m’il·lumina un lleu somriure, tímid però cent per cent present. És l’agosarat símptoma de la placidesa, el més viu gest de l’essència de l’home. Un somriure envaït d’una gran fermesa i capaç d’eixamplar-me els pulmons de satisfacció. Aquest simple fet em reconforta mentre pujo les escales direcció a la sala de màquines. Sona música de fons, sempre la melodia perfecta, la vitamina més poderosa per a la tonificació integral de tot el cos. Al meu cervell s’encén el ritme del silenci que ha d’omplir els minuts més vitals del dia que ara recomença.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">Cares conegudes, encaixades de mans i algun petó fortuït són la mostra del benestar que sóc a punt d’experimentar. Respiro fons. Començo a sentir-me bé, un alè de vida s’introdueix per les meves venes. Estic cansada però no temo el dolor ni la fragilitat de les meves cames.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>M’espera una gran recompensa i corro excitada a cercar-la.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">El meu cor em crida, se sent fort, batega. S’omple d’energia a cada moviment que prenen els meus músculs, guiats per la música que els fa de partitura. Fa un moment em mancaven les forces, m’empetitia pensant en l’esforç que hauria de realitzar. Ara, però, això no importa. És el meu cervell qui mana, qui pren les regnes i em dicta els passos que haig de seguir per arribar a l’objectiu. M’activo immediatament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">I segueixo el ritme de la música. L’escalfament m’arriba suau i penetrant, com una sotragada neta d’energia. La suor em comença a mullar i em provoca una gran sensació de placidesa. Amb el cos emperlat substancialment per l’esforç, la sento córrer pel meu front, pels meus llavis, per l’escot, i pels braços ja xops per complet a la meitat del temps establert. No em cal la tovallola perquè necessito el contacte d’aquest líquid amb el meu cos per reconèixer l’èxit dels meus moviments. Somric ara amb determinació i em vénen unes ganes immenses de cridar d’alegria.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">M’adono del cansament. L’assumeixo però l’evito. L’abandono. No li permeto l’entrada als meus pensaments. Tanco els ulls i viatjo a través de la percepció de les sensacions agradables. Només penso en el plaer que aquest benefici em reporta. Sóc feliç veient també el teu esforç. Ets gran quan el persegueixes, i ets més sublim encara quan l‘assoleixes, a la teva manera, al teu ritme, fent el teu esforç, només teu.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: large; line-height: 150%;">I m’arriba una sensació estranya de seguretat, de confiança, de força. Ara sóc més jo que mai. He assolit el poder de retrobar-me amb mi mateixa, amb el meu jo més profund sense necessitat de cap altra ajuda. Ara la música m’arriba plena, brutal, i em contagia les ganes de continuar endavant, sense necessitat d’atura. Sóc invencible, lleugera i petita davant la immensitat que he aconseguit amb la teva ajuda. Es deté el temps i només hi sóc jo amb els meus pensaments en blanc, quiets, inerts i aquesta sensació exacta de ser viva, més que viva. Aconsegueixo la tan desitjada pau interior, la placidesa, l’èxtasi.</span></span></div>
</div>
Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-61779541805371976342011-03-20T02:48:00.001+02:002011-03-20T16:04:41.211+02:00La força del no.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh67Jw9IG1RbfMiLr3BawC0JioL5r6U3k7mdjIcxDIjrwDi-wdGegPitSc1TPcD9R5BaZO-b7BLd0yQhlhZEBgXqkSdiFdH5XDK3aBQqC9rt8TacES9jbIb9DxM-QQ5DL0PVYvGEVmQ2tWr/s1600/NOVIA+2%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="cssfloat: left; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="327" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh67Jw9IG1RbfMiLr3BawC0JioL5r6U3k7mdjIcxDIjrwDi-wdGegPitSc1TPcD9R5BaZO-b7BLd0yQhlhZEBgXqkSdiFdH5XDK3aBQqC9rt8TacES9jbIb9DxM-QQ5DL0PVYvGEVmQ2tWr/s400/NOVIA+2%255B1%255D.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Només faltaven cinc minuts. S’acostà a la finestra i veié la gentada reunida a la porta del casalot Mas que esperava impacient. Feia un dia trist per a ella. No havia dormit en tota la nit. Havia estat impossible. La por i la incertesa la corroïen per dins, la martiritzaven i no la deixaven pensar amb claredat. El passat es perdia mut entre els seus bocins de pensament i l’ofegava el desig d’un nou futur, millor del que presagiava la situació actual en què es trobava. El vestit-disfressa que li havien preparat jeia desolat al terra sense esma de ser rescatat per ningú. No era més que un objecte, sense valor, mirall dels designis dels altres. Se l’havia tret a esgarrapades quan havia aconseguit quedar-se sola en la intimitat de la seva habitació, per tornar-se al llit de nou amb la indiferència total de qui sent que res ni ningú li importa ni li importarà mai. Als seus divuit anys la vida li passava cega, sense nord ni rumb fix. Havia pensat en parlar, parlar, i parlar per alliberar-se d’aquell crim, tot i que no hi havia amb qui fer-ho, era una fita inaccessible, ja no es podria desfogar. Res era a les seves mans. Tot ho havien decidit els altres, ells, qui manaven sobre ella, i no li quedava massa temps per despertar d’aquell malson. El temps no era per a ella i ja no es desvetllaria mai, no aconseguiria trobar la sortida al malson més gran de la seva vida que tot just començava en aquell moment de pena.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span></div><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"></span><span style="font-size: large;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Una veu autoritària entrà i la sostragué d’aquells llençols verges. Estúpida noia!, cridà. Volia fer tard i res li importava tant com fer el ridícul més gran de la seva vida. Per aquesta heroïcitat seria finalment reconeguda i ella ho sabia, és clar que ho sabia! Aquesta era ara la seva intenció, potser l’única oportunitat que tindria a la vida de ser ella mateixa. Sabia que aquell dia era molt important. Ho sabia. N’era dolorosament conscient, i en el fons volia que els homes i dones d’aquelles ermes contrades se’n penedissin del seu destí a partir d’aquell moment. N’eren completament culpables. No sospitava encara com de cruel havia d’esdevenir l’existència humana. Ara ja no era res davant l’escriptura meticulosament contreta del pacte establert entre l’herència dels béns compartits que en resultaria d’aquella imminent unió.</span></div><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"></span><span style="font-size: large;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Es deixà vestir de nou per les mans gèlides de la seva mare. Ja no escoltava les seves paraules. No li servirien de res en aquesta vida que havia de començar. Sentia un desig profund de plorar, de demanar-li perdó a la seva mare per totes aquelles coses que hagués fet malament al llarg de la seva curta vida. Enyorava l’escalf d’una mà amiga que la consolés en aquells moments. Necessitava una veu que la tranquil•litzés davant la mort de l’existència incerta. No hi havia ningú allà que li servís per a tot això. Era sola, tremendament sola, i així romandria al llarg de la seva mísera vida, condemnada des del seu naixement pels pactes de noblesa i de béns. Deixà escapar una llàgrima que seria de les últimes que alliberaria ja amb el cor ben viu de sentir-se encara ella.</span></div><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"></span><span style="font-size: large;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Quan, per fi, arribà l’hora de sortir airosa a la vista de tots aquells convidats que l’esperaven a la porta de la finca Mas, un sol rogenc l’acaricià ben fort per desitjar-li el coratge que tota dona necessita a la seva vida. Ni el vistós maquillatge havia pogut embolcallar la tristor dels seus ulls,, i era aquest el rostre que mostraria al món l’endemà en les primeres pàgines dels principals diaris. Ja llegia els titulars, ja sabia que finalment el poble descansaria en pau sabent que hi hauria una membre Mas al poder, tot i que per poc temps. Ella no desitjava viure en aquella enganyifa de mentides eternes. Sospirà en veure que ja arribaven a l’església on mossèn Vitorio li atorgaria la fe del retrobament amb els avantpassats i la terra.</span></div><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"></span><span style="font-size: large;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">A pas lent fou conduïda a l’altar major. No gosà mirar la cara de qui s’havia de convertir en el seu marit. No podia. Li feia fàstic de veritat. Contingué les immenses ganes de plorar que duia dins. Amagà una ràbia viva que la devorava per dins mentre la lectura del Salm se sentia en l’espai sagrat de l’Església. No escoltava res, només la seva veu interior, dèbil, mancada de to, de fermesa i perseverança. Una veu que ara li retrunyia vivament i li oferia el coratge suficient per trencar allò que en pocs minuts s’havia de constituir. Algú dins seu li deia que fugís, que cridés al món que ella era lliure de decidir per la seva vida, i que no consentís la salvatge decisió que altres prenien per ella. Una lleu rebel•lia es revifà dins seu, una tímida iniciativa de revolta semblà voler sorgir de les seves entranyes i la ira l’atrapà tota quan el silenci regnava en la sala de Déu. Una força estranya la colpí tota, un desig immens de córrer carrers amunt l’embargà i abraçà fortament, sense predir les conseqüències que aquell fet provocaria. Encesa de dolor, el seu rostre cremava la visió dels convidats. Era tota flama, era un espetec de dolor crucificat als ulls, brillants com diamants que demanaven el seu preu just al mercader més hàbil i competent. Entre els efectes d’una droga pura i la vençuda d’un desmai sense control, no pogué esmorteir aquell immens crit al cel que sortí ferotgement de les seves entranyes. Un contundent <em>NO</em> se sentí des dels cims més alts de les muntanyes i aquesta negació es produí al mateix temps que el cos fràgil i prim de la Catalina es trencava sobre el marbre blanc de les escales de l’Església en el moment just de la confirmació de Déu. La unió dels dos éssers havia quedat sentenciada, sota la mirada interrogant de tots els assistents que demanaven auxili a les portes del gran temple.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-42463409164567647042010-09-26T00:15:00.000+02:002010-09-26T00:15:19.222+02:00Covard, més que covard!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3yd5uXYzbId6vMv4xN5JRAzOFNgwk01_0F8JPQ0OGDjllxaAfI8c3MHtF2_Jn7d8xahSpMMdcEnc1Ob7MuDNeQBPickrfeNjLzWVTuaA38TkJ5DrgixFpZ09Nw-ZDynInlnUNZpzNe1rM/s1600/pulso%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3yd5uXYzbId6vMv4xN5JRAzOFNgwk01_0F8JPQ0OGDjllxaAfI8c3MHtF2_Jn7d8xahSpMMdcEnc1Ob7MuDNeQBPickrfeNjLzWVTuaA38TkJ5DrgixFpZ09Nw-ZDynInlnUNZpzNe1rM/s400/pulso%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El vaig conèixer fa temps, molt de temps. Era un paio estrany, lleig molt lleig, d’aquelles persones que no pots mirar directament a la cara, que et fan realment fàstic, ja no tant pel seu aspecte físic o el seu tarannà sinó, simplement, per l’energia negativa que desprenen. Jo no l’he pogut suportar mai i, a més, vam coincidir en una bronca brutal que va fer que encara l’odiés més.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El problema és que me’l trobava sempre, cada dia, mentre feia les meves gestions al banc. Era impossible no creuar-se amb ell, i els esforços que havia fet per evitar-lo, canviant diferents vegades d’oficina bancària, d’horaris, fins i tot enviant allà una altra persona que s’ocupés de les meves responsabilitats, no havien facilitat que la seva presència s’esvaís o fos menys evident. Al contrari. Era realment una tortura tenir-lo present nit i dia, i ja m’estava tornant boja del tot quan un dia, sense previ avís, desaparegué del mapa, fet que em va provocar una gran alegria.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Vaig viure, doncs, així, ben tranquil•la i despreocupada durant ben bé deu anys. Ja no hi pensava. Ja em podia moure lliurement per la meva ciutat sense tenir la sensació de ser constantment vigilada per ell. Era un gran descans. Durant molt de temps vaig patir de crisis d’ansietat, havia de prendre ansiolítics, no dormia bé, no em podia concentrar, fet que accentuà la crisi en el volum de vendes del meu negoci, i això que encara no havia començat la vertadera crisis, la real, la mundial, la que tenim ara. Va ser una època realment desesperant, però ja l’havia superada, i aquest era el gran èxit, la gran novetat que tenia a la meva vida. Es pot dir que era feliç, que duia correctament la comptabilitat de l’empresa sense haver de pensar en aquell paio com si fos el meu vigilant nocturn, ja no feia cara d’espant cada vegada que sortia al carrer o evitava assistir a actes socials per mirar de no trobar-me’l. En aquella època de què parlo encara no era casada, i suposo que si ho hagués estat la cosa hagués anat de forma diferent, però ara em sentia segura amb el Pol, amb la petita casa que tenia a sobre de la botiga, i la meva vida rutinària i senzilla.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Dos o tres cops l’any havia de fer viatges a Madrid per tancar alguns dels assumptes que ocupaven la meva feina, i en una d’aquestes reunions em va sobtar el comunicat que em va llençar el director de la franquícia amb què treballava: el Sr. Pasqual, un dels principals representants de la firma Stevenson, deixava el seu càrrec i en uns dies es produiria el procés de selecció del seu substitut. Jo no podia pensar en ningú més que pogués ocupar aquell càrrec. El Sr. Pasqual era el millor representant d’aquesta firma de roba d’alt standing, era el més adequat per exercir les seves funcions, qui tenia sempre les claus de les tendències vigents i qui millor t’assessorava en tot. Em vaig quedar certament decebuda de la seva marxa, però ja se sap, no hi ha ningú imprescindible en aquesta vida, així és que intentaria fer-me de seguida amb el nou representant i adaptar-me a les seves maneres de fer i de portar el producte. No quedava més remei.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El 5 d’octubre em trucà el mateix Pasqual per acomiadar-se i comunicar-me el nom de l’afortunat. Va ser tot un detall que es preocupés per mi, però si haig de ser sincera el nom em donava ben bé igual. Era ell qui marxava, ja estava tot dit. Quan em trobava certament pensant en aquest detall insignificant, de sobte, inesperadament, va pronunciar aquell nom, aquell fatídic nom, i em vaig quedar literalment de pedra. No podia ser.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Hi havia una errada, segur. No podia ser que aquell desgraciat del Pujol ocupés ara el seu lloc de treball. ¿Com dimonis havia anat a parar allà? No s’ho explicava. Se sentia profundament ofesa, se li apareixien de cop les imatges d’un passat que ara emergia com sortit del no res i com si el temps no hagués passat. ¿Ell? ¿Ell, portant-li el catàleg dels vestits de núvia, ell portant els vestits de festa, els diplomàtics, els de les màximes representants polítiques i socials de la ciutat de Barcelona? No, no ho podia permetre, a la seva botiga, no. Va pensar, i rumiar, durant llarga estona, i va decidir escapar-se a Madrid el cap de setmana següent per mirar de solucionar un problema que ja l’estava amenaçant massa. Dimonis, quin ensurt!!!</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Fou franca, a Madrid, sincera, aquesta és la paraula. S’explicà convenientment, de forma decidida. No suportava el Pujol aquest. No podia ser la persona que s’encarregués de la gestió, producció i distribució d’aquelles peces que ella tant venia a la seva botiga i que eren el tresor de les dones de la zona alta de Barcelona. Si era necessari faria ella totes les gestions, viatjaria més sovint a Madrid per tramitar ella mateixa les comandes, per supervisar els productes. Per això no hi havia problema, però el que no volia era tenir aquell indesitjable constantment a la seva botiga. No. Es negà rotundament, i el director de la franquícia sembla ser que ho entengué, però l’advertí que no podia cancel•lar la visita programada per la setmana vinent, i que fes el cor fort que només seria una vegada el temps que l’hauria de veure. Tornà a Barcelona una mica més desfogada, però amb una bona dosi d’inquietud a sobre.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El dia acordat estava dels nervis. Es llevà malhumorada, amb una mala llet incorporada estranya en ella, i no li va voler explicar els motius al seu marit, per no preocupar-lo. Ell sabia d’aquesta anècdota seva del passat, i el que no volia és que ara es capfiqués amb una cosa que en realitat no tenia la més mínima importància. O això desitjava pensar. Preparà tot el necessari per a la reunió amb el Pujol, no feu grans mostres de sentir-se interessada pel material que li portaria i esperà, plantada davant la seva pantalla de l’ordinador, que arribés.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Passà trenta minuts de l’hora establerta. Ja feia tard. Era un impresentable, ja començàvem. Es demanà un cafè amb llet al bar del costat, i s’assegué mentre se’l beia mirant fixament la porta d’entrada. Res. Sense notícies. Esperà una altra mitja hora i es començà a impacientar. Ja en tenia prou. Quan ja portava més d'hora i mitja de retard, despenjà el seu telèfon mòbil per trucar a Madrid, al director de la franquícia. Respirà fons quan sentí la seva veu i li comunicà que el Sr. Pujol no s’havia presentat.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El covard del Sr. Pujol s’havia quedat d’un pam de nassos quan l’havien advertit que la Sra. Cortés l’esperava a la botiga del Passeig de Gràcia amb molta impaciència. El seu rostre desfigurat, la seva cabellera llarga i abandonada, s’encrespà tot d’una mentre desapareixia en el núvol d’una fragància barata d’home ja gran. S’havia adonat que en aquesta ocasió aquella dona ja no li interessava perquè era evident que esperava el seu retorn, i això trencava els esquemes de la lluita aferrissada que duia per trobar una víctima més adequada. S'acomiadà disciplinadament de l'empresa amb què havia començat a treballar i buscà el telèfon d'alguns dels treballadors dels bancs amb què ella treballava habitualment i que eren a punt de jubilar-se. No seria tan fàcil abandonar-la.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-38230823635413486972010-09-20T00:42:00.000+02:002010-09-20T00:42:37.156+02:00L'enveja.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSALMSGztL7GityDPwgonRP0rzN2rZcivUWEZhHS-l0VhMxrnoAsnttKPkEzM_ERavvDXLbrgEsj2ic1b7xhIDJZ4i3xnrORXQ36LYM22-GFSPXwb3tcjCPm-ZHJ-fGF8Z85XKvb9ap_Rs/s1600/P25627%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="297" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSALMSGztL7GityDPwgonRP0rzN2rZcivUWEZhHS-l0VhMxrnoAsnttKPkEzM_ERavvDXLbrgEsj2ic1b7xhIDJZ4i3xnrORXQ36LYM22-GFSPXwb3tcjCPm-ZHJ-fGF8Z85XKvb9ap_Rs/s400/P25627%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Em resistia a fer les tasques domèstiques. Les odiava, no hi havia remei, i quan sorgia la vergonya, la pesantor que la meva deixadesa conformava a casa meva, em lliurava com una descosida a fer tot allò que no havia fet en mesos, en anys, potser: posar vint rentadores per hora, fer la neteja de tots els vidres amb salfumant, buidar, i omplir de nou, armaris de la cuina plens de cucs i llaunes caducades, desar en una bossa a part aquella roba que ja fa massa temps que fa nosa a l’armari de la canalla, etc. Aquesta situació era desesperant. Envejava la meva amiga Dolors, tot el dia amb el drapet a la mà. Envejava la meva cunyada Maria, andalusa, que tenia la casa més lluent que s’hagi vist mai al món, però també haig de dir que jo no era l’única que actués d'aquesta manera. Tenia amigues que també deixaven les coses per a l’últim dia i feien només allò justament necessari, vaja, imprescindible en el dia a dia, i no per això vivien traumatitzades. La Mariló n’era un bon exemple, i sempre em deia amb aquella veueta fina, delicada: a prendre pel cul la neteja, nena!! Nosaltres som dones modernes, ocupades en altres tasques molt més interessants que veure fulletons i estar-nos amb el llevataques a les mans!! I és clar que tenia raó, i molta, però sempre tenia aquella impressió, aquella mena de culpa, que alguna cosa feia malament, que el meu home de segur que, en el fons del fons, em retreia –encara que no m’ho digués- que no fos una mica més neta, que no m’ocupés una mica més d’endreçar-ho tot, de tenir sempre a punt la roba, el dinar, la roba planxada... i em penedia, em sentia culpable, per tot això, d’haver nascut dona, vés per on!!!</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">A sobre hi havia aquella vitrina, aquell armari tancat amb pany i clau que em martiritzava tant. Era un lloc fosc que no m’atrevia a obrir mai, que només destapava quan s’acostava el meu aniversari, perquè tot el que allà s’amagava eren regals del Maurici, regals que no havien estat ben acceptats i, per aquest mateix motiu, havia d’amagar, de la manera més completa. Les meves amigues, però, es delien per veure’l, sempre que podien, i per això em visitaven tot sovint. Es morien de ganes d’obrir-lo, no entenien que em sentís realment ofesa pel munt d’aparells que aquell insòlit recinte emmagatzemava, i havia de suportar, amb cara de resignació, els afalacs i criteris d’unes dones que ja voldrien un home tan assenyat com el meu. Per favor!! Això sí que era vergonyós!!! Només pel fet que ell, ELL, s’hagués dignat regalar-me, en els quasi vint anys de matrimoni que portàvem junts, els utensilis més moderns i necessaris per fer-me la feina domèstica més agradable. I un pebrot!!</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Tot va començar quan em va regalar el centre de planxat. En un primer moment em va fer il•lusió, si tenim en compte que jo, el que es diu passió per la planxa, no en tinc, gens ni mica, i com que allò treia molt vapor i lliscava tan bé, doncs em va semblar que em faria aquesta tasca més fàcil i agradable. Però no, aquest somni va durar uns quants dies, només, i després em van venir ganes de planxar-lo a ell, mira el que et dic. Hagués desitjat un altre regal per al meu aniversari, perquè d’aquesta manera el missatge subliminal que jo rebia era “nena, planxa més; ara no tindràs excuses amb aquesta meravella d’invent”. Un fàstic, doncs.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Després vingueren els aparells útils per cuinar, o per fer coses a la cuina com la bàscula de cuina (per pesar els aliments, potser una indirecta?, després vaig veure que sí!!), la batedora (ja en tenia una, ara ja són dues!!), la cafetera elèctrica (quan a mi sempre m’ha agradat més el gust que té el cafè fet a la cafetera de tota la vida), l’exprimidor (quan a casa meva ningú ha pres un suc de taronja en sa vida!!), la fregidora (només de pensar que després he de netejar tot el greix que hi ha per dins, ja em canso; continuo fregint les patates en un perol com s’ha fet tota la vida), la liquadora (està intacta des del primer dia que la vaig veure, no s’ha estrenat encara), la picadora (aquesta sí que l’he feta servir, ja era hora, no?, ho reconec, es pot dir que és de les coses que més m’ha solucionat la vida, però això fins que el Mercadona va posar a disposició del client la carn per les mandonguilles, preparada ja per fer les boletes, fregir-les i tal i qual); la sandvitxera, la torradora, l’aspirador, el raspall de dents elèctric, la bàscula (de nou) però aquest cop la de bany, que no sé per què té aquest nom, més aviat hauria de ser la bàscula dels disgustos, perquè quan hi puges els quilos es fan evidents i no fas més que observar si l’aparell falla per alguna banda, o si és que ets tu qui t’has passat últimament amb els dolços i els entrepans. Ah, i la depiladora, renoi quin mal que fa treure’t els pèls amb aquest aparell, i el microones, l’assecadora, la rentadora, la vitroceràmica... en fi, ja sabeu de què us parlo, oi? Tot, absolutament tot, hi és a casa meva, i per això sóc la dona més envejada del meu barri... demanen torn i tot pel préstec domiciliari!!</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Doncs justament tot aquesta nòmina d’estris elèctrics són els que el meu bon home ha anat dipositant en l’armariet dels aniversaris amb tota la bona intenció de fer-me la vida de mestressa de casa més còmoda. I jo, mentrestant, no faig altra cosa que esperar que arribi, de nou, el dia del meu aniversari per veure quin altre invent ha rescatat del Carrefour, o de Déu sap on, per complir amb aquesta data. Una injustícia, si veiem aquest gest seu com un signe més del masclisme que impera encara en aquesta societat, o del poc interès que la meva persona desperta en ell, una de dues.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El cas és que em trobava observant aquest armariet la nit abans del dia fatídic. Tenia els budells regirats. Havia fullejat els catàlegs d’electrodomèstics dels grans centres comercials per veure què hi mancava a casa meva, més que res per fer-hi forat, ja m’enteneu. I esperava, amb una certa il•lusió encara, que aquest cop el regal fos del tot diferent, no sé, una invitació a sopar, una sessió de massatge, un viatget baratet, un ram de flors o una planta, això senzillament, o un petó, sí, un gran petó fet amb carinyo, amb molt d’amor. Vaig tancar els llums i vaig dormir pensant en tot això mentre el Maurici somreia en els seus somnis nocturns.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ell sempre matina més que jo, és un altre dels meus defectes, que sóc dormilega, i per aquest motiu té per costum deixar-me el regal d’aniversari a sobre de la taula del menjador. Quan m’hi he llevat no hi havia res, allà, i m’he quedat un pèl capficada. Ostres, igual aquest any sí que hi ha sorpresa!! He fet cafè amb la meva cafetera italiana d’acer inoxidable de tota la vida, he planxat els uniformes de la canalla amb una planxa que no és el seu centre de planxat, he torrat el pa a una planxa que faig servir per aquestes coses, he estès la roba que tenia pendent del vespre a l’estenedor que hi ha al meu balcó exterior, i he preparat tot allò estrictament imprescindible per tenir els nens a punt per la seva anada a l’escola. Quan els hi he deixat, he tornat a casa ràpid per veure si hi havia cap novetat.</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">No ha estat així. No hi havia ni un trist missatge al mòbil, ni al correu electrònic, ni al telèfon fix de tota la vida. Increïble! No m’ho puc creure!! Ara sí que em té del tot parada. No es deu haver recordat del meu dia?</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I de sobte truquen a la porta. Despenjo el telèfon de l’intercomunicador. Veig que és un treballador de correus que porta un paquet. Ja està!! Ara sí que l’ha fet bona!!! Espero neguitosa que el pobre home vingui en l’ascensor amb una caixa ben gran i voluminosa –segur, ha de ser així-, i m’aixafo quan el veig entrar amb un petit centre de flors seques i una tarja. Bé, no em puc queixar –penso-, almenys ha estat original, o diferent, sí, aquesta és la paraula. I m’acomiado del de correus amb la ment posada en aquest sobre que ara tinc al davant. No goso obrir-lo, no sé el motiu. M’encanten les sorpreses, però en aquesta ocasió tinc realment por. I si no m’agrada, ara que ha fet l’esforç de canviar una tradició de tants anys? Uf, quin pal seria dir-li que ara tampoc l’ha encertat, no? Millor no pensar-hi, millor callar-ho, no ho espatllem, perquè ja estan prou embolicades les coses. </span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Marxo cap al menjador, m’assec al sofà, bé m’aixeco de nou, deso les flors damunt la taula gran del menjador, i em decideixo a obrir el sobre. Alguna cosa em diu que la delicadesa, els colors, la textura del paper amb què està escrit aquell missatge no van amb la forma de ser del Maurici, però continuo. Trec la goma amb què està enganxat el tros de paper, la carta més aviat, que hi ha dins aquell sobre, i veig, al final de tot, tres noms: Dolors, Maria i Mariló. </span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I aquest és el missatge que aquestes tres amigues m’envien:</span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">Estimada amiga,</span></span></div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">ja fa molts anys que valorem i admirem la teva vitrina. Ja fa molts anys que sabem que tot el que conté no té sentit per a tu, i és per això que hem decidit, entre totes tres, que te n’oblidis per sempre i gaudeixis, com et mereixes, del dia del teu aniversari. Prepara la maleta que te’n vas, sí, te’n vas, sola, a Venècia, al Teatre <em>Le Fenice</em>, un dels teus somnis, a sentir i viure <em>La Traviata</em>, de Giuseppe Verdi.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Tens un bitllet d’avió, una entrada per a l’òpera i un vestit per a l’ocasió esperant-te. No diguis res, només fes-ho, corre!!</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ets l‘enveja de totes nosaltres.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Que siguis molt feliç,</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Dolors, Maria, i Mariló.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-44496262053138601732010-09-12T10:13:00.000+02:002010-09-12T10:13:52.269+02:00Molts dies.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqOflGGw9UUe6K8HY5eIyaxkhGKH_dO4tVoEYiMjhSFD0BOtnX7MV1K_a7gKJaOtxpVeK-pYvsJlM_qsOoDflBWCW6NpBYptKV9s4Lj8tSS0hkcv1IafQieA-zBtWwTRi2E73uNZQ6xHew/s1600/soledad-yar%5B2%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="365" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqOflGGw9UUe6K8HY5eIyaxkhGKH_dO4tVoEYiMjhSFD0BOtnX7MV1K_a7gKJaOtxpVeK-pYvsJlM_qsOoDflBWCW6NpBYptKV9s4Lj8tSS0hkcv1IafQieA-zBtWwTRi2E73uNZQ6xHew/s400/soledad-yar%5B2%5D.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que dormo sola, observant el cel per si amenaça tempesta o, en canvi, podrà sortir el sol l’endemà.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que només hi ha silenci al meu voltant, mirades perdudes, passes sorolloses que es perden camí enllà, que no retornen perquè s’esvaeixen amb la indiferència de la solitud.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que no tinc els teus petons ni les teves abraçades de sempre, perquè ara ets tu qui ha decidit perdre el nord i acomiadar-te de la poca tendresa que ens quedava.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que gairebé no sento res de res perquè el món no és món sense el teu perfum ni la teva presència única, encara que no t’ho digui ni ho expressi amb els gestos sincers del meu cos.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que no et penso, ni et desitjo, ni t’enyoro.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que he après que sóc sola davant un món d’incomprensió, d’intolerància i resignació que jo sola no puc salvar. Només hi podem sobreviure, doncs.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja fa uns quants dies que sé que això no és la fi del món, però sí el final d’un bell somni.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: large;">Un somni que ja ha durat massa dies, molts dies, però que ara ja s'ha acabat, per sempre.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-77175864248812718482010-09-05T15:08:00.000+02:002010-09-05T15:08:55.510+02:00L'aparador de les promeses.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbx42ES0ART5z3mzqz2UjhbsFeLvoXA49kLotemk6U9ORJ7D3oB-hGGzHepJQbtwWtmtNl4jraxFmVrTB1arxaV2iuekHzHj8GsyDHlF-YMlC2z0xtwAlZEbSmEbtooYd0s9JhtVNE-Dg/s1600/Someday____by_Nheihi%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbx42ES0ART5z3mzqz2UjhbsFeLvoXA49kLotemk6U9ORJ7D3oB-hGGzHepJQbtwWtmtNl4jraxFmVrTB1arxaV2iuekHzHj8GsyDHlF-YMlC2z0xtwAlZEbSmEbtooYd0s9JhtVNE-Dg/s400/Someday____by_Nheihi%5B1%5D.jpg" width="300" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Treballava en uns grans magatzems des de feia ja molts anys. Una feina monòtona però estable, que no li provocava grans problemes, en una jornada partida que podia compaginar amb les tasques de la llar, els fills i la vida en parella. No podia demanar més, tal i com estan avui dia les coses. Era una dona amable, atractiva, educada, que es guanyava la clientela dia a dia, i això era suficient per poder realitzar còmodament la seva tasca. De res li havien servit els anys a la universitat, la diversitat de cursets d’especialització i els idiomes que portava a les espatlles. Una mala inversió, que diria aquell, si valorem els pocs fruits de tants esforços. Amb el míser sou que n’obtenia, però, ja en tenia prou per alliberar-se de la càrrega de trobar-se a casa sense fer absolutament res de constructiu. Era una mena d’escapada, de refugi a la seva evident frustració, però almenys la seva existència fruïa conforme als avatars d’un futur incert com el que ella tenia al davant. Es podia dir que era més o menys feliç, o pretenia ser-ho, almenys.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">En plegar es dirigia a l’estació de tren que la portava al lloc on residia, als afores de Barcelona. Era un viatge tranquil que li permetia devorar llibres, la seva gran passió, i distreure’s amb els paisatges de la Serra de Collserola que tant li agradaven. Era un dels moments més plàcids del dia, quan somniava entre les línies d’aquella escriptura que ella tant intentava copiar en els seus moments lliures. Abans, però, d’entrar en aquella estació del centre de la ciutat cada dia, des de feia més de quinze anys, s’aturava uns minuts davant l’aparador d’una botiga situada al Passeig de Gràcia de Barcelona. Era una botiga de luxe, gran, immensa, més aviat, on no s’hagués atrevit d’entrar mai, atesa la clientela que la freqüentava. No era el seu lloc, realment, no s’adeia ni amb el seu físic, ni amb el seu caràcter senzill i poc elegant, així com tampoc amb les seves pretensions econòmiques. Però allà hi era, ella, sempre, cada dia, de dilluns a divendres, passades les set de la tarda, amb els ulls brillants com diamants, el nas enganxat a aquells vidres resplendents que l’enlluernaven tota, amb la mirada perduda en allò que l’interior encara havia d’amagar si no eres capaç d’entrar-hi i veure-ho directament amb els teus propis ulls.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Era feliç només clavant la mirada damunt d’aquell aparador. En ser-hi allà, el seu cervell es transportava a mons llunyans que mai havia visitat, a una vida que podia haver estat la seva però que, en canvi, havia seguit un camí ben diferent. S’imaginava de bracet d’un home ric dels barris alts de la ciutat de Barcelona, enamorada i orgullosa d’aquest amor ple, segur, però també fugaç, com tots els amors, residint en una gran mansió a Sant Cugat del Vallès, amb una gran biblioteca com a porta d’entrada a la seva llar, i una segona residència a la Costa Brava. Recreava els viatges que ell, molt segurament, li regalaria per pal•liar el seu gran avorriment, i els múltiples obsequis que obtindria d’aquests descobriments pels diversos continents, i se somreia dibuixant un magnífic àlbum de fotos en el seu cervell. S’aturava, però, en el moment més màgic de tots: quan apareixia aquest desig tan gran que el poder i els diners atorguen als homes, aquesta passió que és com la primera vegada que sents alguna cosa estranya al teu interior i et remena l’estómac provocant-te un nerviosisme adolescent, perillós, quasi de vertigen, una sensació que feia segles que ella no sentia i que, només de pensar-hi, provocava l’aparició d’una increïble humitat a l’interior de les seves calces. Sospirava. Tot eren somnis, i res seria igual en aquella monòtona vida que ella duia. No hi havia res a fer. Així eren les coses i se n’havia de conformar... o potser, també, aquest gran somni que havia inventat era una mentida descarada? No eren tampoc feliços, els rics, oi? Li semblava que sí però no es volia pas enganyar: allà justament davant aquell preciós aparador no s’ho podia pas negar, no.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Tornava, doncs, a la realitat, davant d’aquell màgic aparador que feia uns segons l’havia traslladada a una vida del tot diferent, i es preguntava per què ella mai no havia pogut dur un vestit com aquell. Per què, eh? No volia cap culpable, no, aquesta no era la seva intenció. Ja n’estava farta, de buscar culpables a la seva vida, però pensava que era injust que aquell somni que tant li havien inculcat des de petita no s’hagués realitzat encara. Casar-se, de blanc, tenir una festa digna de la seva persona, uns convidats, tota la seva família, els amics, i uns records que acariciar. Com desitjava, i havia desitjat sempre, aquell vestit, déu meu!!! I com havia plorat el dia que ella mateixa havia demanat al Manel en matrimoni i ell, poc convençut d’aquestes escenes tradicionals, li havia dit que no volia conflictes amb la seva família, referint-se, és clar a la seva mare, la seva sogra. Ella ho havia tornat a intentar. Varen ser tres, les ocasions que va perdre en demanar-li en matrimoni, amb un anell de compromís inclòs. Ja no calia que fos per l’església, però sí en un recinte civil preciós que ja tenia visitat i amb aquell vestit de núvia tan maco, de crepè blanc. Res. S’hi havia negat, i havien decidit viure-hi plegats, com si res, fent aquella vida en comú que ara li molestava tant. Després vingueren els fills que ella tant havia desitjat, el nen i la nena, aquesta última una mica a contracor, però ara eren realment una família i això era el que realment importava. O no? Ja no ho sabia pas. Pensava que la seva solteria potser era una premonició, perquè hi mancava alguna cosa en aquella relació. Faltava el més important, l’imprescindible en aquesta vida: l’amor. Reflexionava sobre tots aquells anys de convivència i s’adonava que res a la vida és etern, ni tan sols la rutina que assoleixen les nostres vides, i per aquest motiu es mirava, dia rere dia, aquell magnífic aparador, esperançada amb el retorn d’un somni encara per acomplir.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Comprovava en el seu rellotge de polsera que en deu minuts el seu tren es disposaria a efectuar el seu recorregut i s’acomiadava mirant, de nou, aquella lluentor de la vitrina que tant l’embriagava, deixant anar dues agres llàgrimes que es quedarien immortalitzades davant la porta d’entrada de la botiga de luxe barcelonina. Fins a la propera, aparador de les promeses.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-35568086477951400372010-09-03T11:13:00.000+01:002010-09-03T11:13:27.131+01:00Tot açò que no pot ser. Homenatge Vicent Andrés Estellés.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFwwQ34zJu9DTwhOg5pUgPsTK_mKNWEvyvD9iko4O3HRPYczlgzq7eRWz1RmFmrbnWXYKAqEnAOgqtXUBQWI1y_-BwopD8a2SOP7hhTfQsNveIxarA4PPrYK7jrZslnpLJuzemfz2O4ZTV/s1600/cG9ydGFkYV9nMg==_117905_4614_1%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFwwQ34zJu9DTwhOg5pUgPsTK_mKNWEvyvD9iko4O3HRPYczlgzq7eRWz1RmFmrbnWXYKAqEnAOgqtXUBQWI1y_-BwopD8a2SOP7hhTfQsNveIxarA4PPrYK7jrZslnpLJuzemfz2O4ZTV/s320/cG9ydGFkYV9nMg==_117905_4614_1%5B1%5D.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Vicent Andrés Estellés, entre el sexe i la mort, com el definia Montserrat Roig. Així el veig jo també, i així sóc jo mateixa en els meus escrits, a mode de semblança, d'influència, si ho voleu, de la seva persona. Perquè ningú com ell ha sabut parlar de l'amor, de l'enyorança del DESIG, en la seva obra, en la seva quotidianitat... en l'essència d'aquest tema tan universal... i és per això que avui que homenatgem el dia del seu aniversari, els 30 anys de la publicació del seu llibre <em>Xàtiva</em>, i que volem, a més, que sigui la Festa o Diada Estellés, a mode de reivindicació de la cultura i la lengua del País Valencià, em vull sumar a aquesta trobada blocaire amb un dels seus poemes més profunds, més summament religiosos per a mi, perquè no hi ha res més real que aquesta mostra sincera del que ja no pot ser. Gràcies, Vicent, per aquest cant tan tendre a l'erotisme, a la bellesa, a l'amor, a la vida...</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhekA6gUYGYPeX8Jjz9JpKRgc6-19n_fopS7ARjARY3AO6HD1rz7camUJUqC5PgS_ujYI24NEQq72sZgqzleMaQzuVpO8YXNZxFUwM-saq7Z0-Kya2pVL_8UhAAHbakDtaj-M6eKjeF9D9y/s1600/172457_fotografia_de_laura_rojo_3_22841%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhekA6gUYGYPeX8Jjz9JpKRgc6-19n_fopS7ARjARY3AO6HD1rz7camUJUqC5PgS_ujYI24NEQq72sZgqzleMaQzuVpO8YXNZxFUwM-saq7Z0-Kya2pVL_8UhAAHbakDtaj-M6eKjeF9D9y/s640/172457_fotografia_de_laura_rojo_3_22841%5B1%5D.jpg" width="545" /></a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"><strong>TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER </strong></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;"> </span><br />
<div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Et besaria lentament, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">et soltaria els cabells, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">t'acariciaria els muscles, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">t'agafaria el cap </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">per a besar-te dolçament, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">estimada meua, dolça meua, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i sentir-te, encara més nina, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">més nina encara sota les mans, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">dessota els pèls del meu pit </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i sota els pèls de l'engonal, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i sentir-te sota el meu cos, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">amb els grans ulls oberts, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">més que entregada confiada, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">feliç dins els meus abraços. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Et veuria anar, tota nua, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">anant i tornant per la casa, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tot açò que ja no pot ser. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Sóc a punt de dir el teu nom, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">sóc a punt de plorar-lo </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i d'escriure'l per les parets, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">adorada meua, petita. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Si em desperte, a les nits, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">em desperte pensant en tu, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">en el teu daurat i petit cos. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">T'estimaria, t'adoraria </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">fins a emplenar la teua pell, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">fins a emplenar tot el teu cos </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">de petites besades cremants. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">És un amor total i trist </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">el que sent per tu, criatura, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">un amor que m'emplena les hores </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">totalment amb el record </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">de la teua figura alegre i àgil. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">No deixe de pensar en tu, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">em pregunte on estaràs, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">voldria saber què fas, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i arribe a la desesperació. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Com t'estime! Em destrosses, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">t'acariciaria lentament, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">amb una infinita tendresa, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i no deixaria al teu cos </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">cap lloc sense la meua carícia, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">petita meua, dolça meua, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">aliena probablement </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">a l'amor que jo sent per tu, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tan adorable! T'imagine </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tèbia i nua, encara innocent, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">vacil.lant, i ja decidida, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">amb les meues mans als teus muscles, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">revoltant-te els cabells, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">agafant-te per la cintura </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">o obrint-te les cames, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">fins a fer-te arribar, alhora, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">amb gemecs i retrocessos, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">a l'espasme lent del vici; </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">fins a sentir-te enfollir, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">una instantània follia: </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tot açò que ja no pot ser, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">petita meua, dolça meua. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Et recorde i estic plorant </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i sent una tristesa enorme, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">voldria ésser ara al llit, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">sentir el teu cos prop del meu, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">el cos teu, dolç i fredolic, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">amb un fred de col.legiala, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">encollida, espantada; vull </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">estar amb tu mentre dorms, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">el teu cul graciós i dur, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">la teua adorable proximitat, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">fregar-te a penes, despertar-te, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">despertar-me damunt el teu cos, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tot açò que ja no pot ser. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Et mire, i sense que tu ho sàpies, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre et tinc al meu davant </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i t'estrenyc, potser, la mà, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">t'evoque en altres territoris </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">on mai havem estat; </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">contestant les teues paraules, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">visc una ègloga dolcíssima, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">amb el teu cos damunt una catifa, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">damunt els taulells del pis, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">a la butaca d'un saló </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">de reestrena, amb la teua mà </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">petita dintre la meua, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">infinitament feliç, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">contemplant-te en l'obscuritat, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">dos punts de llum als teus ulls, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">fins que al final em sorprens </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i sens dubte em ruboritzes, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">i ja no mires la pantalla, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">abaixes llargament els ulls. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">No és possible seguir així, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">jo bé ho comprenc, però ocorre, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tot açò que ja no pot ser. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Revisc els dolços instants </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">de la meua vida, però amb tu. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">És una flama, és una mort, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">una llarga mort, aquesta vida, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">no sé per què t'he conegut, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">jo no volia conèixer-te... </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">A qualsevol part de la terra, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">a qualsevol part de la nit, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mor un home d'amor per tu </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre cuses, mentre contemples </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">un serial de televisió, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre parles amb una amiga, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">per telèfon, d'algun amic; </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre que et fiques al llit, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre compres en el mercat, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre veus, al teu mirall, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">el desenvolupament dels teus pits, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre vas en motocicleta, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre l'aire et despentina, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre dorms, mentre orines, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre mires la primavera, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mentre espoles les estovalles, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">mor un home d'amor per tu, </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">tot açò que ja no pot ser. </span></div><div align="center"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Que jo me muir d'amor per tu. </span></div><div align="center"><br />
</div><div align="right"><span style="font-size: large;">Vicent Andrés Estellés </span></div><div align="right"><span style="font-size: large;"> (Burjasot, Valencia 4-9-1924 -Valencia, 27-3-1993)</span></div><br />
</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-53060701375664938362010-09-01T10:49:00.010+01:002010-09-01T11:16:00.218+01:00Endreçar.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmNcSjM_ha4czx4JaZ3jmWUfUyzv7RM97wzAlEWONFH_ZHTpyrJrxQE6bdJphZhYKLrMDqLdgI6LB6engMQDzcdYddYF2g9O3V8_38FJod-S8I6xolTlMH-TpxgKxftfTUvMRxgjAOL1ff/s1600/maldemaoresbis%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmNcSjM_ha4czx4JaZ3jmWUfUyzv7RM97wzAlEWONFH_ZHTpyrJrxQE6bdJphZhYKLrMDqLdgI6LB6engMQDzcdYddYF2g9O3V8_38FJod-S8I6xolTlMH-TpxgKxftfTUvMRxgjAOL1ff/s400/maldemaoresbis%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div><div align="justify" style="text-align: right;"><br />
</div><div style="text-align: right;"><br />
</div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">A algunes amigues, que ja han començat a endreçar les seves vides.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja no es recorda de la seva vida passada, ha esborrat de la seva ment els anys amuntegats a les seves espatlles i respira en obrir el gran finestral del saló omplert encara de l’espessa boirina de fum de cigarretes mal apagades. Sembla un malson tot plegat, però ha decidit renunciar al mal que tot això li provoca al cervell i ha fet una llarga mirada al seu territori, al seu habitacle adormit en les entranyes del desordre més monumental. Si algú entrés ara mateix en aquell habitatge tindria greus inconvenients per avançar pel passadís immensament llarg que condueix a la llum de l’estança central. Tot és ple de caixes obertes de roba, tot és arrenglerat en muntanyes de llibres apilats alfabèticament i per autors consagrats. Unes calces brutes també descansen, alliberades, en un racó del bany, oblidades la tarda anterior quan varen ser deslliurades per la seva propietària en introduir-se a la dutxa. Tant se val d’aquest miserable ambient carregat de misèria humana, de la cuina plena de greix, i les rentadores oxidades de la roba sense arreplegar. De seguida les coses seran d’una altra manera, d’això n’està satisfactòriament segura.</span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: large;"></span></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El truc insistent del seu mòbil la desperta del seu capteniment. Respon amb una veu que no sembla la seva, és el son malenconiós d’un ésser nou en gestació, d’una nova forma d’expressió humana. No sap si alegrar-se o decebre’s davant la incògnita d’una xerrada, però finalment decideix afrontar aquest nou repte de parlar amb algú. Despenja l’auricular buscant un forat entre el sofà atapeït de llençols i nòrdics suats d’una gran desfeta.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Si?</span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: large;"></span></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Lola? Ets tu, reina?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Sí, sóc jo. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Nena, em tenies preocupada. Fa dies que no contestes els meus SMS’s, ni els correus, ni les trucades.... Dimonis!! On pares, eh? Què fas? Com és que no hem quedat per veure’ns aquests dies, eh?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-No t’amoïnis, Maria. Estic bé. Només faig neteja...</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Neteja? I ara!! Si a tu no t’agraden pas les feines de la casa, que et conec bé, reineta meva!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-No, t’equivoques. En això he canviat, definitivament, per sempre. Ja no hi haurà més desordre a la meva vida, t’ho prometo. N’estic farta de la meva vida anterior, el futur ha penetrat a la meva vida per fi!!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Doncs si que estàs filosòfica avui, nena!! Mira, jo et trucava per animar-te a anar a la platja. Fa un dia esplèndid i tu estàs més blanca que la llet. Es nota que no has vist la llum en tot l’estiu, o sigui que deixa’t estar de bestieses de neteja, posa’t el bikini, que et passo a recollir en una mitja hora, tres quarts, d’acord?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">-No, Maria, no. No em ve de gust anar a la platja, avui. Tinc millors coses a fer.<span style="font-family: Times New Roman;">..</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Ah, si? Quines? Què penses fer, ara? Rentar vidres i olles a pressió? Au, va, no siguis bleda!! El que no has fet en tres mesos no cal que ho facis ara en dos dies, que et conec. T’agafa el rampell i uaaaaaaaauuu!!, a desmuntar casa teva. Quin avorriment, si us plau!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-No, no m’entens. Es tracta d’una cosa del tot diferent, ja ho veuràs. Quedaràs petrificada quan te l’expliqui, però ara t’haig de deixar, no puc esperar-me més, el futur m’espera...</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Joder, nena, si que anem bé amb els misteris. Bé, i quan penses desvetllar-me aquesta cosa tan misteriosa que portes entre mans, eh?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Et trucaré, no et preocupis, però ara necessito estar sola, d’acord?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-D’acord, nineta, d’acord. T’estimo i bé que ho saps, oi?</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Sí, en sóc totalment conscient. Jo també, jo també t’estimo.</span><br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Bé, doncs espero la teva trucada.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Sí, sí.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-Adéu, cuida’t, eh?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Somrigué plàcidament. Maria era la seva millor amiga, per descomptat, això sí que ho tenia clar, però era massa aventurat explicar-li res en aquestes circumstàncies, era massa d’hora, encara. Tornà al seu món domèstic desordenat i observà els vidres congelats en la brutícia pura i dura, els llits sense fer, la taula del menjador plena de coses (quines coses, eh? Uf, nio ho sabia!), les bosses d’escombraries amagades en un racó de la galeria al costat dels desinfectants i lleixius, i decidí treure’s d’una vegada la màscara veneciana que portava i emprendre el nou tomb que la seva vida exigia.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Es dirigí a la seva habitació, blau cel encara després de la tempesta, obrí el gran armari buscant les peces de roba imprescindibles per dur a terme el canvi, omplí una maleta de rodes negra comprada a la botiga de xinesos del costat de casa, buscà els papers imprescindibles per continuar sent legal en aquesta societat, un parell de catecismes de llibres que l’acompanyarien sempre en aquest nou viatge, i s’acomiadà d’aquella casa amb un somriure entre sorneguer i suggeridor alhora. Tancà amb fermesa la porta i baixà en l’ascensor com en un núvol blanc de seda empolsegat de somnis de talc embolcallats d'una certa esperança.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El seu cor bategava insistentment, un gran nus li estrenyia l’estómac. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">S'HAVIA ENAMORAT!!</span></div></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-56144028798519528432010-08-31T11:35:00.013+01:002010-08-31T11:41:17.014+01:00Record de Màrius Torres ((Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942).<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCif6GWWGKmTDE_U_xTfVHcBSVCCJXE6vn2tVqnjqnUqReB-ApwWYkug6yWbWOugKIMI2h4pkIEDquawOhv6Q4HPS8oxKIhLsUCugv5cBwY37Ntmuqhyphenhyphenc8Wn-CQgnz5JRlOdGMGjWQlSiv/s1600/mariustorresportic.g%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="cssfloat: left; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCif6GWWGKmTDE_U_xTfVHcBSVCCJXE6vn2tVqnjqnUqReB-ApwWYkug6yWbWOugKIMI2h4pkIEDquawOhv6Q4HPS8oxKIhLsUCugv5cBwY37Ntmuqhyphenhyphenc8Wn-CQgnz5JRlOdGMGjWQlSiv/s400/mariustorresportic.g%5B1%5D.jpg" width="270" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Avui fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942) i, un cop més, m'afegeixo a la convocatòria de retre-li homenatge, promoguda pel Lluís Gil i la Carme Rosanas, i encoratjada pel Victor Pàmies, com ho estan fent altres blocaires a la xarxa, penjant un dels seus poemes que més s'adiu amb el to de les últimes entrades del meu bloc. D'aquesta manera acostem aquest poeta als lectors, en una jornada que serà, un cop més, memorable. </span><br />
<br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT.</strong></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">que vinguis ara. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ara no temo gens el teu bes glacial, </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">de més enllà del gual. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Dels sofriments passats tinc l’ànima madura </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">per ben morir. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Tot allò que he estimat únicament perdura </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">en el meu cor, com una despulla de l’ahir, </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">freda, de tan pura. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Del llim d’aquesta terra amarada de plors </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">el meu anhel es desarrela. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">en una nau sense timó, ni rems, ni vela, </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">ni llast de records! </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I tot el meu futur està sembrat de sal! </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Tinc peresa de viure demà encara... </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">el dolor que m’espera em fa mal... </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I gairebé donaria, per morir ara </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">—morir per sempre—, una ànima immortal. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: black; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Setembre 1936 </span></div><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"><br />
</span><br />
<span style="color: blue; font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span></div><span style="color: blue; font-size: large;"></span><br />
<span style="color: black; font-family: Times, "Times New Roman", serif;">Màrius TORRES, <em>Poesies</em>, Ed. Ariel, Sant Joan Despí, 1981 </span>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-28142072556994104362010-08-26T12:03:00.001+01:002010-09-01T11:03:58.407+01:00Indecisió!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPLM9hyphenhyphenM-HqPkdGZ0gDh7LmPFJHszAIUsTKnfDTyEvrYZRy0MeIkRZRGE3rPpz40xUWKveFdzqo38bOHve8Op43kwvFISKC_Ppil1xTYNbBC1fTLHbkV3vEyZYXcOY9Fih_CZZbITAxxNE/s1600/Horarios_flexibles%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPLM9hyphenhyphenM-HqPkdGZ0gDh7LmPFJHszAIUsTKnfDTyEvrYZRy0MeIkRZRGE3rPpz40xUWKveFdzqo38bOHve8Op43kwvFISKC_Ppil1xTYNbBC1fTLHbkV3vEyZYXcOY9Fih_CZZbITAxxNE/s400/Horarios_flexibles%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">No sé què fer, quina decisió prendre. Maleïda por! Maleït calvari d’indecisió que em persegueix sempre! Començar dilluns! I què faig amb la canalla? I què en faig de la visita a l’endocrí de dimarts? No puc començar a treballar i faltar ja el segon dia. I molt menys deixar penjada la visita mèdica del nen. A més hi ha la qüestió de la manca de contracte i el sou. Punyetes! Si amb prou feines guanyaré per pagar una cangur! Paga realment la pena tant sacrifici? I ell? Què en fa ell de tot això? Res! Ell vol que treballi, diu que em va bé sortir de la meva situació actual, però no m’ajuda amb el maldecap dels fills! Què puc fer, doncs? Tornar a frustrar-me un cop més? Abandonar els meus fills? Deixar-los sols tota la jornada laboral fins que comenci l’escola? I després, què? Qui farà tota la resta? Les extraescolars, les visites mèdiques, les cites amb la tutora, amb la psicòloga, els deures, les tasques domèstiques? Sembla fàcil, tot plegat, oi? Però no ho és gens, gens ni mica. Tinc el cap atrotinat, la vida em penja d’un fil com sempre, i els somnis de veure’m realitzada professionalment, d’una puta vegada, com sempre són només això, somnis. O és la comoditat que tinc ara el que no vull abandonar? El fet de ser massa covarda, ja ho veus, de no ser capaç d’afrontar nous reptes i treure’m de sobre aquesta responsabilitat tan gran que sempre ha estat meva, només meva, aquest és el meu gran problema! I a qui li importa tot això, de debò, eh? A qui? A ningú!</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-22714412385584044152010-08-18T17:21:00.002+01:002010-09-01T11:04:17.999+01:00La pedra.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTKFSg_C_E3n8utDJOMl5C9ItMUUC4K57amTYVKoXoQWCIFy6bu1-Sh8D557Vzz3ZhoHKNMJrF7olxcpChKjz_gjzYO05QM9QSGRBi-6TTWVbP571b0l9UYtW0QrNBw1oTOPEErlddwX54/s1600/Foto0246.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTKFSg_C_E3n8utDJOMl5C9ItMUUC4K57amTYVKoXoQWCIFy6bu1-Sh8D557Vzz3ZhoHKNMJrF7olxcpChKjz_gjzYO05QM9QSGRBi-6TTWVbP571b0l9UYtW0QrNBw1oTOPEErlddwX54/s400/Foto0246.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Es mirà incrèdula aquell carrer. Les pedres omplien totalment l`objectiu de la seva càmera. Com podia ser possible? Intentava copsar el sentit d`aquell canvi de to en la blancor de les cases vorejant el rastre de la mar. No era fàcil. S`amagaven. La distreien. Se sentia neguitosa, es notava el seu malmès retrat en l`ànima compungida. I la remor de les ones la feien palpitar. Era això, és clar. Havia d’haver retratat el mar. Com no ho havia pensat abans? Però no, Besalú era més suggerent, la traslladava mar endins en la foscor del nostre passat. Li recordava aquell temps gloriós navegant per la Mediterrània, adquirint el poder dels regnes ja conquerits. La pedra. Què maca és la pedra ara que ja no la valorem com en aquells moments llunyans. Voldria desfer-se en aquesta pedra, conviure-hi, deixar-se acaronar per ella, lentament, instintivament, també. Però ella és moderna, no es mira en el retrat de la seva càmera. Ella es deixa endur pel desig ingrat de viure en el passat desitjant un futur millor, ara i sempre. Aquesta foto li ho dirà demà. Pleguem veles. Aquestes barques de la immensa mar que ja mai tornaran les deixem per demà.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-50674259782743084452010-08-04T15:08:00.001+01:002010-08-05T12:56:20.666+01:00Depressió.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDvpa_MfWj8hgFkpGwMruDfOHkzD2Mt2z74JQtAJp_s5YJ_duZv9wJQRLwagRAftlZumgnQkaZsjNC135qvrMiSFiBhaQoiC-Szk-5EGbuXSMSm6LI4mHaeGRfsG5CoooNtj6kncGbrJfD/s1600/pictures_20100506_1118419251_crop1sub4%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bx="true" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDvpa_MfWj8hgFkpGwMruDfOHkzD2Mt2z74JQtAJp_s5YJ_duZv9wJQRLwagRAftlZumgnQkaZsjNC135qvrMiSFiBhaQoiC-Szk-5EGbuXSMSm6LI4mHaeGRfsG5CoooNtj6kncGbrJfD/s640/pictures_20100506_1118419251_crop1sub4%5B1%5D.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Fas mala cara, és evident. Estàs cansat, molt cansat, però segueixes omplint les hores d’activitat i coses pendents de fer, tot i que ho fas mancat d’energia, amb dolor, i si et miro em desespero, no ho puc suportar. Et mereixes un descans, i per aquest motiu marxaràs de la meva vida uns quants dies, de nou, com cada estiu que ens separem. És inevitable. Tu i jo no estem fets per viure-hi plegats, som autònoms, independents, encara que en el fons del fons ens necessitem mútuament. Quina cosa més estranya! Encara no has marxat i ja estic morta de por. Morta de por perquè no sé què dimonis faré aquests dies, a on aniré, amb qui parlaré, amb qui dinaré, amb qui em dutxaré, a qui estimaré i amb qui em desesperaré. Ben mirat, fa temps que no faig cap d’aquestes cinc coses amb tu. Mai hi ets, a casa, tot i que m’agradaria molt compartir-les, per això se suposa que ens vam unir, no? No, no és pas així. La nostra existència es tenyeix de negre una altra vegada. No hi ha alternativa ni remei. Ja està tot dit. Em manquen les paraules a més de les forces, han perdut el valor, ja no suggereixen, ja no evoquen destins favorables a la felicitat. És una llàstima, però la buidor d’aquestes parets em diu que fa temps que ets lluny, ben lluny de mi.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">La culpa és meva, dius, la puta depressió. Sí, potser sí que tens raó. Aquesta depressió que només es cura amb amor, amb carinyo, amb tendresa, amb llargues converses que podrien durar fins a la sortida del sol, amb intenses abraçades quan el desesper ho omple tot i no queden forces per amagar la nostra inútil existència, això que tu mai m’has ofert, que no t’has cansat de mostrar quan el dolor era massa profund per demanar-ho per part meva. No tens ni idea del que et parlo, no em pots comprendre, no has fet l’esforç d’entrar en la meva essència, és massa complicat, i potser a tu també et fa por, molta por. I, ara, jo em debato entre tornar a la presó de la medicació, que almenys permetria que el meu cervell descansés en pau durant un cert temps, o fugir, fugir corrent d’aquesta immensa buidor que omple tot el meu ésser i m’encarcera de decepció, de frustració i de negació. Ja mai més et demanaré aquesta ajuda que tant necessito, perquè no ets capaç de veure allò que tens al davant, tu, tot sol, tan clarament.. Ets cec, ets un home completament perdut en la seva inconsciència. Marxa, fuig, tu que pots, evadeix-te i no expliquis ningú la teva indiferència. Jo no em mouré pas del lloc on sóc fins a la teva tornada, esperaré, com sempre, la teva salvació, encara que no m’arribi mai.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-25826943128666077942010-07-30T12:20:00.000+01:002010-07-30T12:20:29.541+01:00Emoció profunda.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgngntlV98LYwvVGs8HxKQ4Iv8zNKGLnyHQJQzjHJsMA-g_SDkykB3aA0lvLA-Gxa-Oc4J8HrFe_THP1HDrha2QIRxW6wiv0eg0OREUMVvndy43OfSrvX4pxl8CuOKlCHa28GENhV74ABmp/s1600/amor_familiar%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bx="true" height="347" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgngntlV98LYwvVGs8HxKQ4Iv8zNKGLnyHQJQzjHJsMA-g_SDkykB3aA0lvLA-Gxa-Oc4J8HrFe_THP1HDrha2QIRxW6wiv0eg0OREUMVvndy43OfSrvX4pxl8CuOKlCHa28GENhV74ABmp/s400/amor_familiar%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">M’assec plàcidament a la meva hamaca mentre acaricio l’inhalàmbric gaudint d’aquests segons d’espera. Ha arribat l’hora, el millor moment d’aquest dia calorós d’estiu. Són les deu passades de la nit. Imagino el lloc on et trobes i tots i cadascun dels moviments que deus estar realitzant en aquests moments, molt segurament esperant-me, tu també. I començo a pitjar suaument el número, esguardant neguitosa que aparegui la teva veu, dolça i tendra.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Aquest instant és, potser, el més difícil de tots. Hi ha dies que si trigues molt a contestar el meu cap imagina coses terribles: que no sou a casa perquè heu estat fins tard a la platja, o bé que us ha passat alguna cosa i ara sou a l’hospital. No ho puc evitar. Ara que no us puc controlar, que no sóc mestressa dels vostres moviments, em sento totalment indefensa. Sé que no haig de patir, que esteu la mar de bé amb els avis, però en el fons del fons em penedeixo d’haver-m’hi separat aquest estiu de vosaltres. No tornarà a passar mai més, us ho prometo. Aquesta espera se m’està fent massa llarga, em martiritza el cervell constantment, em recorda que no he estat massa bona mare els últims temps, i em desvetlla les ganes de tenir-vos, fills, aquí, al meu costat, com sempre.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Sento els trucs que metrallen les meves oïdes, i prego que agafis d’una vegada el telèfon, per l’amor de Déu!! El teu pare em mira somrient, però alhora una mica cansat d’aquest tràfec que ens aporta la vida. Sap que em moro de ganes de parlar-te, que em deleixo per saber què has fet en el dia d’avui, que fins i tot el rostre em canviarà sota la llum de les teves paraules. I tot això ho intueix quan la teva veu apareix, per fi, neta, clara, intensa, a vegades trista o enfadada, però gairebé sempre alegre, emocionada, i sobretot, lliurada. Pels moviments de les meves faccions el teu pare entén si tot va bé o si, en canvi, hi ha algun contratemps que alteri la meva consciència. Així sóc d’expressiva davant la teva presència!</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Per telèfon sembles una altra personeta, molt més gran, molt més madura per l’edat que tens, més amable i atenta, més dolça i sincera que a la nostra vida real. Això és efecte de la nostra distància, de la necessitat que tenim ja de retrobar-nos en la nostra llar, amb la rutina de les nostres vides posades en comú pels lligams que ens uneixen. També és fruit de la mateixa existència, de l’experiència que aquests nous aires lluny de mi et van atorgant, encara que tu ho vegis. Ets massa petit, encara, per a comprendre algunes coses, però en el fons del fons ja n’intueixes una gran part. Ets més sensible del que et penses.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">M’expliques amb tota nòmina de detalls allò que conforma el teu petit món: allò que has fet i allò que t’hagués volgut fer, però que s’ha vist truncat per algun fet incomprensible; els teus interessos de sempre i altres que són nous d’aquest estiu, que has après a fer-te teus perquè ja tens prou autonomia per a decidir sobre certes coses. També critiques comportaments dels altres nens que t’envolten, de la teva germana, de l’actitud dels familiars amb qui convius i que has d’aprendre a respectar i comprendre, perquè no tothom viu de la mateixa manera ni entén la convivència sota les mateixes normes... però allò que més atreu la teva atenció és el record de les teves coses d’aquí, de la teva habitació, dels teus jocs, de les teves mascotes, dels teus pelutxos, de la teva relació amb mi i amb el teu pare, i l’enyorança d’un món que sembla llunyà, però que és aquí, esperant-te, vida meva.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Riem de les quatre bestieses que surten en la conversa i aquest fet em fa pensar que hauríem de riure més sovint, tots junts, que no dediquem prou temps a ser feliços, com caldria. El dia a dia es fa ben difícil, en ocasions, però això no és excusa per descuidar la nostra relació afectiva. Ara ho veig prou clar. Ara m’adono que són ben poques les coses importants d’aquesta vida. En aquest precís moment que et començo a dir adéu, de nou, fins demà, i li atanso el telèfon al teu pare, veig molt clara la necessitat d’estimar-te com no ho he fet mai abans, plenament, amb els cinc sentits posats en la teva mirada, en el teu rostre, en el teu petit cos, en la teva imperfecta ànima, encara. Ara més que mai necessito tenir-te, fill, per completar-me com a ésser humà que sóc, per esdevenir més que mai, immortal de la teva existència. T’estimo, t’enyoro molt, i necessito que tornis aviat amb mi. Un petó tan gran com el cel.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-21205527462739597592010-07-27T18:49:00.000+01:002010-07-27T18:49:35.052+01:00Le meves escales.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkgU6_2PnR76z29YyQfcAp-6ppUT7k6tNIp05SMf2KWC4JKMKifUtGIYbyfWQUTQJGrPf4mrP35jYBjytwVqcrtCgVCbwPk9eq74ly3NMkbHP1eut2bAxrRl2FXW8kVs4jlwqDiCHV3pm-/s1600/200905~1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkgU6_2PnR76z29YyQfcAp-6ppUT7k6tNIp05SMf2KWC4JKMKifUtGIYbyfWQUTQJGrPf4mrP35jYBjytwVqcrtCgVCbwPk9eq74ly3NMkbHP1eut2bAxrRl2FXW8kVs4jlwqDiCHV3pm-/s640/200905~1.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: right;"><br />
</div><div style="text-align: right;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">Al Guinardó, el meu barri, sempre.</span></div><div align="right" style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">M’agrada pujar i baixar escales. És cansat, però alhora reconfortant. Tota la meva vida he viscut en espais envoltats d’escales, i ara les trobo immensament a faltar. La vida no és vida sense escales. Fins i tot els metges exigeixen aquest element arquitectònic com a element indispensable per a la bona salut de les persones. És curiós com, avui, comptant, rememorant les escales per les quals he transitat al llarg de tots aquests anys de la meva vida, veig que no han sigut poques, sinó més aviat unes quantes, de mides i colors diferents, les que han evocat en mi sensacions ben particulars. Una cosa tan senzilla, ¿no trobeu?, tan insignificant... però alhora tan present, tan necessària en l’origen del nostre caminar com a éssers humans.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Al principi, quan era petita, vivia en el soterrani d’un pis barceloní on les escales es comptaven amb els dits de la mà i eren, contràriament a allò que es podria pensar, de baixada que adquirien importància, que esdevenien fosques, minúscules, insignificants, però vitals i enlluernadores alhora, quina contradicció, ¿no? Allà vaig passar moltes tardes de pluja jugant amb la meva veïna, a pares i mares, a senyoretes, a cromos de picar, a les gomes... en aquella petita entrada que només tenien els soterranis i que a nosaltres ens semblava tot un món. Però allò impressionant no eren les característiques d’aquestes escasses, quatre o cinc, escales, sinó que per poder arribar a la cima del barri on aquell habitatge es trobava ubicat, s’havien de pujar unes infinites escales que auguraven un bon estat físic als residents d’aquella zona de la ciutat. La baixada al soterrani era realment el bàlsam a aquell esforç fet, era com una mena de recompensa, i la infància i la joventut transcorreguda durant aquell temps allà no donaven gaire importància a aquest fet, perquè simplement teníem l’energia, l’empenta i l’alegria per oblidar-les. Ara, però, sí: és el record que fa aquestes coses o l’enyorança per aquells moments que ara ens semblen millors. I la prova de tot això rau en el fet que, encara avui, quan retorno al pis dels meus pares, em vénen al cap moments dolços de la meva vida allà, dels més de vint-i-cinc anys que s’emmirallaren entre aquelles parets.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Aquest pis ja vell, però, em trasllada a altres racons insòlits de la geografia barcelonina carregats d’escales. Només sortint de l’immoble, pots contemplar al teu davant el Parc del Guinardó, i unes precioses escales que descendien al camí que dia rere dia agafava per anar a escola, al Francisco de Goya. Era un recorregut amable envoltat d’arbres, d’alguns cotxes que a mi em semblen pocs, ara, de segur que ara en passen molts més, i del record d’una etapa de la meva vida plena d’olors, de colors i d’alegria... l’eucaliptus, les mimoses, les garrofes... A la mateixa escola hi havia un grapat d’escales, com les que se situaven tot just traspassada la porta d’accés al centre i que el senyor Juan obria cada dia abans d’hora, però també les que es repartien entre les tres (¿o eren quatre?) plantes de l’escola, els diferents patis, el menjador, les pistes d’educació física, etc. Llavors, les escales les saltava de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre, ja no sé fins on vaig arribar, perquè jo era més aviat de temperament poruc aleshores, però sí recordo haver-me assegut en algunes d’aquelles escales mentre fèiem l’entrepà, o mentre ens explicàvem les coses del cap de setmana, o mentre acabàvem algun deure que havia quedat per finalitzar. Escales sempre fresques, a l’hivern, però també acollidores quan l’esclat del sol augurava l’arribada de l’estiu, escales que s’obrien a l’ombra de les mimoses i les variades flors d’aquest preciós món natural que era la meva escola.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Amb el temps les escales protagonitzaren altres esdeveniments més rellevants, propis ja de l’edat adulta. És el cas de l’etapa de naixement i criança dels fills, en un quart pis sense ascensor a l’Hospitalet del Llobregat. Allà sí que les cames estaven fortes. Allà sí que era arriscat pujar la criatura, deixar-la al bressol mentre es descendia ràpidament de nou per agafar el seu cotxet que havia estat robat amb anterioritat per algun insensat d’aquelles contrades. No era aconsellable deixar-lo allà, el cotxet, en el forat dels comptadors de l’aigua com havia fet temps enrere. Ara era obligat pujar-lo i, per tant, cada cop que es pujava i baixava de l’immoble era necessari fer-ho dos cops, com a mínim. Allò sí que era ingeni i ganes de tirar endavant, sobretot a mida que el nen es feia gran i la manera de controlar-lo era més difícil. Tota ajuda era poca, i en realitat era més aviat nul•la, la que tenia. Sort que tot sovint m’entretenia a parlar amb algun veí, com és el cas del ja desaparegut i entranyable Joan (no és coincidència, no; els Joans han omplert els escenaris de la meva vida, dimonis!). No havia tingut néts, i es delia per jugar amb el meu fill, per fer-li tot allò que fan els iaios als infants, i a més així es treia de sobre, deia, la seva dona durant una estona, la Carmen. Era un consol poder deixar allà el nen mentre jo acabava d’entrar les coses al meu pis esbufegant l’alè del neguit que tot això em produïa. També em vénen al cap les insuportables escales que havia de pujar a la Plaça de la Bòbila quan era l’hora de recollir el nen d’escola, jo amb aquella panxa que ni t’explico i que albergava la futura nena, i el mestre, amable com qui més, que sempre m’esperava perquè es feia càrrec del pes que sostenia i que sempre sempre em feia arribar tard (en això ja veig que no he canviat pas). Aquestes escales, que separaven dos municipis, el de l’Hospitalet i el d’Esplugues, eren com una loteria, perquè a l’extrem dret hi havia la seva versió mecànica, sí, com les que hi ha al metro, però que malauradament mai funcionaven, i així sempre em tocava pujar-les desconsoladament, sota el feixuc horari de la migdiada i un sol que escalfava les entranyes. Amb l’arribada de la nena aquesta qüestió no deixà més que en evidència la imperiosa necessitat d’efectuar algun canvi en les formes de vida quotidianes. Sort que de la compra se n’encarregava ell, el meu home, vull dir, que ja era molt carregar també amb la compra setmanal, els bolquers, les fruites i verdures, la carn, el peix, i els estris indispensables per tirar endavant una casa i dues criatures cada dia més feixugues, com les mateixes escales a través de les quals les havia d’arrossegar. Comptar-les amb l’arma callada del pensament no era prou per desitjar obstinadament de marxar d’aquell pis petit i buscar la solució de l’ascensor que tan ràpidament et traslladaria d’un extrem a l’altre de l’edifici, ja vell, de més de quaranta anys.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I l’ascensor arribà, sí, i amb quines ganes!!! Arribà l’ascensor com a premi a unes altres escales situades al carrer Santa Eulàlia de Rubí, des d’on, i a pocs metres, entres al dúplex on feliçment vivim ara. Penso que vam fer bé mudant-nos a aquest espaiós pis, on les escales ja no són un problema si considerem que la major part del temps me les estalvio perquè vaig en bicicleta, o bé perquè sortegem caminant aquesta entrada al meu carrer buscant la calidesa del caminar senzill i còmode. No s’està pas malament, aquí, i les cames ja no són les mateixes d’abans, però sóc del parer que s’ha de tenir força i alegria per pujar o baixar escales, que s’ha d’inculcar aquest hàbit saludable als infants, i que això prova, definitivament, que les escales són més que mai espais fonamentals de les nostres vides i, que sense voler-ho, allà on siguem continuaran dominant la fesomia arquitectònica del nostre entorn.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-71047993024543613632010-07-21T12:52:00.000+01:002010-07-21T12:52:33.929+01:00Lido.<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFV-sjFhFGOzGfDdsaIK3B2IAJYdVtahLIfexGiMVS5_XrrPNLi3pZsPrnjHaO7NidEktuXufO9Uha_f0CMAcvbTbir0EjPBRZTlvpkX88WnWDlJFHFA45YS8NLOfepN-47gzcYqOJHwlC/s1600/P8180193.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFV-sjFhFGOzGfDdsaIK3B2IAJYdVtahLIfexGiMVS5_XrrPNLi3pZsPrnjHaO7NidEktuXufO9Uha_f0CMAcvbTbir0EjPBRZTlvpkX88WnWDlJFHFA45YS8NLOfepN-47gzcYqOJHwlC/s400/P8180193.JPG" width="300" /></a><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Miro la sorra que envolta els meus peus cremats de caminar. Miro l’aigua clara d’aquest indret de platja de l’illa de Lido i veig passar la meva vida amb recança, amb certa tristesa i enyorament, però m’arriba una calma lenta, silenciosa, agradable, gairebé sublim. Respiro en pau, quasi en un èxtasi tremolós que m’envaeix tot el cos. Ara em penedeixo de no haver dut el meu banyador. Fa massa calor i envejo el teu tors nu, prim, necessitat de sol, perquè em voldria refugiar entre aquestes aigües càlides que m’allarguen la mà amablement i perdre’m uns minuts en la seva abraçada.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Vista de lluny la platja neta es mostra tranquil•la, serena, només destorbada per la llanxa dels salvaguardes i els pocs banyistes que gaudeixen encara dels últims raigs de sol. S’està fent fosc, i tu voldries marxar precipitadament d’allà, buscant la seguretat de la proximitat del nostre hotel. Estic bé, massa bé, ara, com per trencar la màgia d’aquest silenci, i callo, no responc les teves preguntes. Alguna cosa em diu que aquesta quietud no és normal, que augura alguna cosa de perillosa, de traumàtica, i sospiro conformant una armadura de ferro i sal que em protegeixi de la tempesta. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Decideixes desfer el camí i tornar passejant per les avingudes atapeïdes ara de ciclistes i tendes de souvenirs que semblen no tancar mai les seves portes. Em fan molt mal els peus, i envejo l’efecte exfoliant de la sorra. Era agradable aquell suau massatge damunt la meva pell, voldria recuperar-lo ara, però no puc. L’asfalt és el meu company en aquests moments, i només desitjo arribar al vaporetto per seure i escapar-me de nou entre els corriols del meu pensament, fugint de la teva mirada inexpressiva, perduda, distant. Un sentiment de fredor s’obre pas entre el meu desig anterior de tenir-te. Ja res puc esperar de tu, has marxat cautelosament de la meva vida obviant aquesta oportunitat de retrobar-nos un cop més.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-23266067011713763572010-07-20T12:06:00.007+01:002010-07-20T12:14:27.003+01:00Entrevista a CatalunyaPress.<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">ROCÍO ÁVILA. EDITORA DEL BLOC PETITS RELATS VITALS.</span><br />
<br />
<a href="http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2010/07/_el_format_bloc_ha_estat_la_gran_plataforma_de_llancament_per_sortir_de_l_anonimat_32698.php">http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2010/07/_el_format_bloc_ha_estat_la_gran_plataforma_de_llancament_per_sortir_de_l_anonimat_32698.php</a><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;"><strong>"El format bloc ha estat la gran plataforma de llançament per sortir de l’anonimat"</strong></span></div><span style="font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">19/07/2010 19:14 </span></div><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyqqy6s3UAuPcuQs0pPL0zNGlIPi6mWAhyphenhyphen3_C39yhJUt4QlwwjIrxqdwfeLOclax7ry1IaqvBeWui8i0NhColJ1UP7Ba285TQaJ4e9Jv0m3MSNbLL4IjMI9URsdS_KDs-fYv7Fwg5qA3qO/s1600/P8140040.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyqqy6s3UAuPcuQs0pPL0zNGlIPi6mWAhyphenhyphen3_C39yhJUt4QlwwjIrxqdwfeLOclax7ry1IaqvBeWui8i0NhColJ1UP7Ba285TQaJ4e9Jv0m3MSNbLL4IjMI9URsdS_KDs-fYv7Fwg5qA3qO/s640/P8140040.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><span style="font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>CatalunyaPress.- El bloc de Rocío Ávila ens endinsa en un món literari íntim anomenat "Petits relats vitals" i inspirat en els fets de la vida quotidiana. Amb aquest bloc, l'autora obre les portes de les seves històries al públic, ja que com ella afirma: "quan algú escriu és perquè algú altre el llegeixi".</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-Qui hi ha darrere del bloc?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- La Rocío Ávila, una dona vital, inquieta, activa, mare de dos fills, filòloga, amant de la llengua i de la realitat que amaguen els fets de la nostra vida quotidiana.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Quin és l’objectiu del bloc?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- L’objectiu d’aquest bloc és donar a conèixer la meva escriptura a la resta de catalans, pura i senzillament. Les persones poc conegudes com jo no comptem amb mitjans econòmics suficients per publicar la nostra obra en format paper i sortir, així, a la llum pública. En aquest sentit, penso que l’aparició d’Internet i, més concretament, el format bloc, ha estat la gran plataforma de llançament per sortir de l’anonimat. Quan algú escriu és per a què algú altre el llegeixi, i d’aquí la meva voluntat de treure del calaix Petit relats vitals. El lector hi trobarà, en aquest bloc, un conjunt de reflexions sobre aspectes essencials de la nostra vida, articulats a l’entorn d’un conjunt de relats literaris que es publiquen setmanalment i que tenen, gairebé sempre, com a eix central, temes transcendentals de la nostra època: la violència de gènere, la malaltia del càncer, la insatisfacció laboral i sexual, la soledat, l’ inconformisme, les fantasies eròtiques, etc. M’agradaria influir en el lector sobre aquests temes.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Com va descobrir el món dels blocs?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- Vaig descobrir el món dels blocs en un moment d’incertesa existencial, de depressió, podríem dir. Casualment vaig entrar a l’apartat de blocs del diari El País, vaig llegir algunes entrades que em van agradar i, com que ja feia temps que escrivia, però en suport tradicional, em vaig crear un bloc de tipus personal, on bolcava els fets de la meva vida quotidiana, amb música, vídeos, fotografies, etc., en castellà i en format diari. Era l’estiu de l’any 2007. Quan em vaig adonar que volia que em llegissin en la meva llengua, el català, vaig canviar el bloc d’ubicació, i hi vaig transportar algunes de les millors entrades d’aquest bloc primerenc a l’actual per centrar-me, exclusivament, en textos literaris. Així va néixer Petits relats vitals. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Quan fa que l’escriu?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- Des de gener del 2010, però tenint en compte allò expressat abans.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Què el/la va motivar a escriure’l?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- La meva preocupació per certs temes vinculats al món de la dona fou allò que em portà a escriure aquest bloc. Les situacions que retrato als meus contes les han viscudes altres dones en el passat, les viuen ara en aquest present o, fins i tot, pot ser que en siguin protagonistes en un futur no molt llunyà. És una mena de teràpia per a mi, però també per a ells i elles, lectors, un espai que serveixi per deslliurar-nos dels neguits i alegries que van passant per la nostra existència.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Què aporta de diferent?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- La sinceritat femenina. Els personatges dels meus relats es manifesten purs, amb les seves mancances i les seves riqueses, però tot sovint mostrant el costat fosc de la seva existència, aquella existència que no estem preparats a mostrar, aquella que conforma la veritat de la nostra persona i que la tradició –en alguns temes fonamentals- s’ha encarregat d’impedir-nos expressar. Un bon exemple és la manifestació dels desitjos més amagats de la condició humana, entre els quals hi ha, inevitablement, els de tipus sexual, desitjos que constitueixen una part important de la nostra vida i, doncs, de les nostres necessitats com a éssers vius que som.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Com canviaria la seva vida si demà li tallen Internet?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- La meva vida canviaria radicalment. Jo ja no puc viure sense aquest gran invent. Estudio, treballo, em relaciono, cerco, deso i comparteixo documentació de tot tipus, m’entretinc i creo a partir de les eines que em facilita Internet. Què més puc demanar?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- És la mateixa persona la que escriu el bloc que la que viu la resta del dia? En què canvia?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- Sí, sóc la mateixa i això t’ho poden dir les persones del món real que em coneixen. En tot cas si hi ha cap diferència tindria a veure amb el fet que a través de l’escriptura em mostro encara molt més vital que a la vida real, que ja ho sóc prou!</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Què farà si guanya els Premis Blocs de Catalunya?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- Emocionar-me moltíssim, perquè un Premi d’aquestes característiques sempre suposa un reconeixement a la feina feta. Servirà per continuar escrivint, però ara amb un al•licient molt més alt, sens dubte. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Encara compra premsa en paper?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- En comptades ocasions, però sí, alguna vegada compro premsa en paper.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Twitter o Facebook? Per què?</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- Sóc una gran aficionada al Facebook, però haig de confessar que no he explorat encara les possibilitats del Twitter. El meu entramat d’amistats no és tan ample com per ser present a ambdues xarxes, però potser a partir d’ara m’ho hauré de plantejar, no?</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>-- Recomani’ns dos blocs (no val el seu).</strong></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">-- Em primer lloc, us recomanaria el bloc de fotografies de l’alcaldessa de Rubí, Carme García Lores, <a href="http://carmenglores.blogspot.com/">¡Instantes!</a>. Conté unes fotografies impressionants! I en segon lloc, m’agradaria convidar-vos a visitar <a href="http://apuntsdelalguer.blogspot.com/">Apunts de l’Alguer</a>, el bloc de Joan Elies Adell i Margarida Aritzeta. És un bon lloc on informar-se i estar al dia de tot allò que succeeix en terres sardes sobre la cultura i la llengua catalana.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Gaudiu dels <a href="http://petitsrelatsvitals.blogspot.com/">Petits relats vitals</a> quan necessiteu evadir-vos.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-79825476877889809272010-07-20T00:53:00.002+01:002010-07-20T00:54:41.996+01:00Bogeria.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ6-O6Jxe_4eTXq75sDJRT0Plz-ksHIMBET4rH_32O5nopff3uUcZjAW8jClL33Mr36LjypbrGiqWHFE59b8OH1vdMheN72K35vXLp2lvCmi6Ghl_uQF8XJpeNQMowl4Y_wE2so2oklV2R/s1600/locura%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="488" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ6-O6Jxe_4eTXq75sDJRT0Plz-ksHIMBET4rH_32O5nopff3uUcZjAW8jClL33Mr36LjypbrGiqWHFE59b8OH1vdMheN72K35vXLp2lvCmi6Ghl_uQF8XJpeNQMowl4Y_wE2so2oklV2R/s640/locura%5B1%5D.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Amiga,</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">ja no puc mes. Sento que la meva vida es perd esperant moltes coses. Ja no ho puc suportar mes. Em tornaré boja i tu ho saps tan bé com jo. Em coneixes ja massa. Sóc de temperament dèbil, pateixo depressions i motius en tinc, no pensis. Hi ha gent que em pren massa el pèl, s’aprofiten de la meva condició servicial i atenta amb tot allò que m’envolta, i em sembla que ja n’hi ha prou. Sóc jo!! Sembla que la gent no s’hagi assabentat encara, i aquest fet em dol, i molt. N’estic farta dels oportunistes i de la gent que es penja les medalles a costa de l’esforç dels altres. No hi ha dret. Tenies tota la raó quan m’aconsellaves que em valorés més. Ara estic patint les conseqüències, sóc una beneita, però una beneita que té bon cor.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Tu saps les dificultats que tots tenim per sortir endavant professionalment perquè tu mateixa n'has patit les conseqüències. Les dones més que els homes, però, tot i que hi ha dones que trepitgen altres dones i tu saps molt bé de qui et parlo exactament. No vull pas dir el nom perquè em bull la sang, massa i tot, ara. Estic rabiosa, avui. Això ja és massa. Em sento més perduda que mai.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Però aquest no és l’únic problema que m’assalta el pensament a aquestes hores de la nit, ni de bon tros!!! Apareix aquesta merda de soledat que m’envaeix sempre. Com dimonis me la podré treure de mi, eh? Digues, necessito el teu consell, em vénen unes ganes immenses de morir-me i acabar amb aquest patiment. Sí, ja sé que tu també et sents sola, que no suportes que l’Aleix t’hagi deixat, però almenys pots fer el que et vingui de gust, ets ben lliure de la teva vida. Jo em sento terriblement sola, presonera dels meus somnis, incompresa, lligada a un futur del tot incert tenint, com tinc, algú amb qui compartir la meva vida, i això no entrava en els esquemes mentals que em van inculcar sobre l'edat adulta i el matrimoni. No. La culpa és de tots nosaltres, i jo no puc prometre la felicitat eterna a la meva filla, com si fóssim dins una història de princeses, no. No la puc pas enganyar amb aquesta mentida tan grossa que hem anat perpetuant al llarg de la història, si us plau! I d’aquí en vénen les frustracions que patim les dones, oi? Només les dones? I ara...!!! Mentides, tot són mentides, mentides de bogeria!!</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Pensar que per culpa d’aquesta societat, d’aquests condicionaments que regeixen els comportaments humans, jo haig de reprimir la meva manera de ser en l’actualitat, la meva vitalitat, el meu tarannà senzill, espontani, vital, apassionant i tornar-me una dona agre, trista, rancorosa, fins i tot estúpida, per evitar-me més maldecaps, quan odio totes aquestes virtuts, tots aquests adjectius que caracteritzen els éssers humans! No vull la falsedat, no vull les aparences, no vull la hipocresia ni la supèrbia. No les vull ni per a tu ni per a mi, aquest no és el meu esperit, perquè jo tinc molt clar allò que vull ser i allò que vull aconseguir, mal que els pesi a tots, dimonis, començant per aquella bleda que t'he esmentat abans i acabant amb...!!! Millor, callo, que em bull una altra vegada la sang, veus?</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Si, ja sé que sempre m’estic queixant i que hauria de prendre una decisió amb la meva vida, però no sé quina ha de ser la meva vida d’ara en endavant. Quan ja no hi ha somnis, quan ja no hi ha objectius que acomplir, de la mena que siguin, quan no esperes que ningú accepti els teus reptes i t’acompanyi en el camí... quan tot això passa, et sents sola davant el món, molt sola, sola davant el dolor de la mateixa inexistència i llavors, només llavors, és quan creus que sola véns al món i sola te n’hauràs d’anar, i potser quan més aviat, millor. Sola amb aquests pensaments encara que els vulgui compartir, avui, amb tu, en aquest silenci de la nit fosca, amb tu que no sé si encara escoltes aquestes paraules perquè ja fa molt que et perderes per un món ple d’al•lucinacions, quan eres l’única persona en qui confiava i realment estimava.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Avui, més que mai, t’enyoro molt, amiga, no saps com. Sense tu el meu món interior es fa inintel•ligible, perquè la teva intel•ligència aconseguia reconstruir els meus petits bocins de vida. Eres el meu consol i sé que en algun lloc d'aquest món potser tu també m'estàs escrivint una carta demanant-me l'ajuda que no et vaig poder donar a temps. Miro el correu per si de cas, però ja no puc esperar més, amiga. Ja no tinc forces, l'espera se m'ha fet massa llarga. Estic sola, davant la bogeria.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-60139500437102236672010-07-13T00:25:00.002+01:002010-07-13T00:33:32.529+01:00Pits que són del Sol.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQBrhD_qqATBo7mz1wkwj8e8sTQnUcxUWnvb_Tz_kIvIs2yzcin4FuW0Z2KAcxsvFomvohE8huhqsODL3IJDbNGu0DXFG4fyaSZDtesi7t9eyxClqSxgCGzgxJXcpM8bqVhV38ZG3AQ2kj/s1600/nat225%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQBrhD_qqATBo7mz1wkwj8e8sTQnUcxUWnvb_Tz_kIvIs2yzcin4FuW0Z2KAcxsvFomvohE8huhqsODL3IJDbNGu0DXFG4fyaSZDtesi7t9eyxClqSxgCGzgxJXcpM8bqVhV38ZG3AQ2kj/s400/nat225%5B1%5D.jpg" width="266" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Era un noia dolça, bella, molt bella, de cabells com d’oliva negres, llargs com la immensa mar. Sempre anava sola, no se li coneixia la veu perquè era silenciosa com la nit d’espera, i tímida, excessivament tímida. Els seus llavis no mostraven somriures, però tampoc eren presos de la tristesa. Havia après a ser neutra, senzillament apta per a tots els gustos, i així no decebia mai ningú, era ben diplomàtica.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Arribat l’estiu, el seu cos es transformava, i inquietava homes i dones, per igual, quan la veien passar, sempre tan misteriosa. Sobretot eren els seus pits el principal motiu d’alarma, perquè en aquell pausat passar de la seva persona hi havia una gran tendresa, alhora que una càlida sensualitat que la feia molt i molt desitjable. Tot i que no es veien prou bé, se li insinuaven les seves formes, la seva mida, la seva suavitat i delicadesa, i aquesta era la part del seu cos que tothom anhelava admirar quan apareixia de la llunyania del fons de la ciutat de Rubí: una ombra de sospirs i brillantor d’ulls amatents que augurava un gran silenci sepulcral al seu pas.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Un dia, però, els seus vestits alegres, les seves teles de seda i de colors ben cridaners, donaren pas a un tapís color marró terra que sorprengué el poble sencer que gaudia de la seva festa grossa la diada de Sant Pere. Els tambors deixaren de sonar, les ballades s’aturaren al bell mig d’una tirada, i el xivarri infantil es congelà per uns instants. La música perdé la intensitat, les cervesetes fresques de la Plaça Catalunya s’escalfaren sota el sol lluent d’un final de mes de juny, i les dones s’arreplegaren per demanar explicacions a aquell canvi d’estat de la noia més bella de les contrades. Alguna cosa havia passat i només ella ho podia anunciar. Tothom esperava una resposta, però la seva petita veu no aconseguia arribar al fons del fons del carrer principal, ni a les parades del mercat medieval d’on sorgien les demandes més agosarades. Tothom romangué en silenci, expectant, amb el neguit humil de sentir, per fi, una resposta. I un núvol gris i ben espès trasbalsà el cel sencer, transformant aquell dia càlid en nit profunda, tenebrosa, sense estels, implacable.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Els ulls de la jove miraren furtivament els éssers que eren més a la vora i, de forma instantània, un torrent de llàgrimes aparegueren, per fi, dels seus ulls, com fugint d’un mal son. No pogué emetre les paraules tal i com li brollaven, perquè era presa d’una emoció profunda, d’un trasbals que provocava que fossin del tot incomprensibles. Només fou perceptible un trist sospir de resignació, que indicava la seva submissió: el Sol, amo i senyor de tota la Terra, s’hi havia enamorat perdudament, i havia dictaminat que només ell seria propietari de tan gran bellesa. A partir d’ara els pits de la jove només serien propietat del Sol, mal que aquest fet provoqués la ira entre els mortals i demés elements de la Terra. Ja estava tot disposat i, per aquest mateix motiu, els havia concedit uns minuts de foscor diürna que poguessin servir per perpetuar la contemplació divina a què havia estat sempre sotmesa. A canvi d’aquesta substracció, el Sol es comprometé a dotar els humas d'un raig de sol per persona, que assegurés la supervivència de la seva espècie, sempre i quan fossin visibles tots aquells gestos que demostressin l'estimació que l'Ésser Humà té per la Terra, afavorint, doncs, les bones conductes mediambientals. </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I és així com la bella jove de pits esplendorosos vetlla, amb l'amor del Sol, dalt del cel, per tots nosaltres i la salut del planeta, fins a la fi del món.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-36517684910131366192010-07-06T12:57:00.000+01:002010-07-06T12:57:21.001+01:00Piromusical.<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaGinVmz46AdcsJ00E1Hh4Oev4N6kj5ZJJSlB95LvMgacNgrJ3oGc6SO2Kss5A7J8J5T_D2daNVlVMzjdgthTEt8rCXysV3eUY2tzudhn-irJQIIV5U_fc8ZXKv4OiGS51EcI1a7_c1Ybq/s1600/fuegos-artificiales%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="301" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaGinVmz46AdcsJ00E1Hh4Oev4N6kj5ZJJSlB95LvMgacNgrJ3oGc6SO2Kss5A7J8J5T_D2daNVlVMzjdgthTEt8rCXysV3eUY2tzudhn-irJQIIV5U_fc8ZXKv4OiGS51EcI1a7_c1Ybq/s400/fuegos-artificiales%5B1%5D.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Feia anys que no es veien. De fet, només s’havien trobat unes quantes vegades quan eren estudiants universitaris i vivien intensament la seva joventut envoltada de llibres i somnis de futur no acomplerts encara per la vida. La distància els havia separat, el pas dels anys els havien allunyat irremeiablement, i el record del seu comiat era el fet més profund que encara bategava a les seves vides. Un record que tenia com a escenari la platja de la Barceloneta, un cotxe vell que els havia dut fins allà, la figura d’un noi jove, vital, extremament vital, que marxava l’endemà al seu país d’origen, França; una noia, ella, somniadora, romàntica, enamorada, i un petó que els uní per sempre més en contra de la voluntat de la mateixa existència. Una existència que no féu desaparèixer la il•lusió d’un retrobament que els digués que tot això no ho havien pas somniat, sinó que ho havien viscut molt intensament, que era real.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ara, passats més de quinze anys d’aquest moment dolç que porta el record, ella sap que el veurà arribar, no sap com, si cansat o amb ganes de veure-la, si massa vell per l’edat que deu tenir, o més jove i vital del que és propi esperar després de tants anys separats. Sap que s’estremirà quan el vegi aparèixer, perquè en el fons del seu cor la seva presència és vigent des del moment que va desaparèixer aquell mes de juny de fa tants anys, i li sembla quasi un miracle que ara es puguin retrobar quan ja són en la maduresa de les seves vides. No sap què li pot demanar, què pot esperar d’aquesta trobada, si amb ell retornarà l’amor que tots dos sentien per la poesia i la llengua, però també per la sensualitat dels seus diàlegs provocatius i pel desig dels seus joves cossos. Serà fàcil tornar-s’hi a enamorar, ho té molt clar, i no li fa por constatar-ho: més por li fa perdre’l de nou, i haver d’esperar una altra vegada tants anys per a tornar-lo a gaudir.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El primer coet és llençat i amb el seu soroll veu que un home de camisa blanca s’aproxima en la seva direcció. Es posa nerviosa, s’aixeca, s’arregla el vestit que s’ha posat per a l’ocasió, espera. Ell arriba, somriu, amb aquell somriure tan seu, tan encisador i suggerent. No ha canviat pas!! És ell, sembla que no hagin passat els anys. Miren el cel on comença ja l’espectacle i es miren també a la cara, els ulls presos l’un de l’altre. Ella li agafa tímidament la mà. L’estreny fort. Se sent envaïda d’una profunda emoció. Ell s’hi acosta i li petoneja el clatell. Un fort trasbals la recorre tota. Tanca els ulls. Comença a sonar la música. No parlen, no fa falta, els envaeix una màgia especial aquesta nit de focs i colors. El silenci els omple de vida. El secret de les seves vides passades pesa, però es manté al marge, com regalant-los un ingredient més a aquesta descoberta que els ha reunit de nou. Ell s’acosta una mica més a ella, intenta olorar-la, assaborir-la, amb els cinc sentits. La necessita.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Al fons de la ciutat ella descobreix una de les seves cançons favorites, ballant amb el joc de focs artificials que aquesta nit protagonitzen la festa. Se sent profundament alterada quan percep que ell pega el seu cos a ella i els seus llavis recorren sigil•losament tots els racons de la seva persona. Li agrada, es comença a excitar molt, ell toca amb les seves suaus mans el seu rostre, els seus llavis, el seu coll, el seu escot, i s’atura davant allò que desitja tant: els seus pits, el seu sexe. El vent frega el seu vestit, descobrint les seves llargues cames, que ara ell acaricia també amb les puntes de les seves mans, per després obtenir el seu sexe ben obert a la seva boca assedegada. Ella no s’espera tot això, està molt mullada, no suporta el pensament d’aquest plaer tan pur que ara mateix l’està embargant. Es mor de la impaciència. La llengua d’ell, en contacte ja amb el seu clítoris, la fan oblidar els pesars, les culpes, els oblits, d’un passat que ara s’omple de força i d’energia. El plaer és immens, és tan fort com la intensitat que els focs artificials van adoptant allà dalt del cel. No pot callar els seus gemecs. Està terriblement boja d’excitació, i necessita oferir-li el goig més gran que ell mai hagi experimentat. S’aixeca, li demana que aturi aquesta fel•lació, li treu la samarreta i contempla admirada el seu bell cos mig nus. S’entreté petonejant-li els pits, el cabell que envolta tot el seu tors, i es decideix a passejar pel seu melic en direcció als seus genitals. Li descorda els pantalons, se’ls treu ràpidament, ningú els veu perquè són en un bosc tancat a prop de la ciutat en festa, però té pressa en estimular-lo, perquè ella ja està preparada, molt preparada. El neguit la commou tota, i és així com el fa seure en un banc i després l’abraça càlidament, mentre introdueix el seu membre dins el seu sexe, fermament, amb contundència. Un sospir se li escapa, és immensament feliç, i per això l’estreny ben fort, molt fort, buscant la seva boca per lliurar-se al petó més gran que mai hagi donat, mentre inicien un moviment ràpid dels seus cossos units. Ella l’abraça encara una mica més fort, ell també creua amb les seves grosses mans l’esquena d’ella, mentre la suor arriba i els gemecs són cada vegada més rítmics i continuats. S’adonen que el cel ha esclatat en un bombardeig d’explosius, que el soroll que provoquen és gran i les llàgrimes fan acte de presència ràpidament en els ulls d’ella, igual que l’orgasme que està a punt d’arribar. Criden, criden, de gust, de plaer, al mateix temps que se sent la traca final d’aquest punt i final de la festa major que aquest any ha vingut acompanyat del més gran dels orgasmes que l’home hagi pogut mai experimentar. Quan arriba el silenci després d'aquest cop intens de so i color, ells dos descansen de la pau que ofereix sentir-se estimat per sempre.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-25477847375037240252010-06-30T01:21:00.002+01:002010-06-30T13:58:10.879+01:00Mocador de Festa Major.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtdHLCc2xsk4asXI9AmDd3iLF_RM_B1MVU-6zlkWPPwP_WXYvgQgYgPvGUsVpf90TkJOkBCSWNETQXdaLrUsyNKJEo05lrOIWy9Hd4BYkN7ruTaEiyDdUlhLczBE7_gnSm744oKnkxsZ0l/s1600/2ekq7mw%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" ru="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtdHLCc2xsk4asXI9AmDd3iLF_RM_B1MVU-6zlkWPPwP_WXYvgQgYgPvGUsVpf90TkJOkBCSWNETQXdaLrUsyNKJEo05lrOIWy9Hd4BYkN7ruTaEiyDdUlhLczBE7_gnSm744oKnkxsZ0l/s400/2ekq7mw%5B1%5D.jpg" width="216" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span> Avui he vist una dona cega lluitant per obrir-se pas entre els vianants que ocupaven el carrer principal de la ciutat de Rubí en un dia de Festa Major. Aquest fet m’ha colpit, m’ha trasbalsat fins al punt de pensar en com se sentia aquesta persona, i en la fortalesa i la valentia que caracteritza aquest col•lectiu en situacions com la descrita. Aquest és el meu petit homenatge, el meu reconeixement, a la lluita de tots ells per viure una existència digna i plena</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Es penjà del coll el mocador de Festa Major amb orgull, amb molt d’orgull. Agafà una motxilla que contenia el mòbil, un moneder petit amb uns quants euros en moneda, i un bitllet de vint euros per si decidia prendre un refresc un cop arribés al punt on havien quedat. Sentí esmorteïdes les paraules que li dirigia la seva mare des de la cuina. No calia fer-li massa cas, ja se sabia el discurs prou bé. Tancà la porta decidida, sense por, amb els quatre sentits en alerta. Un nou repte s’obria al seu pas.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">El primer que sentí en assaltar el carrer fou un xivarri ensordidor. Fou inesperat, en certa manera un cop de puny a les orelles, però de seguida en distingí els seus trets més importants. Multitud de veus, en diversitat de llengües, es creuaven; multitud de crits de nens, ara demanant, ara plorant, ara somniant; també advertí els seus encisadors riures, tan deliciosament commovedors. Músiques de prop i de lluny, d’orquestres que ara començaven i d’altres que acabaven, d’instruments musicals que eren lliures de sonar perquè així ho demanava la festa, sota la forma d’una sardana, una havanera o un rock singular. Fins i tot sentí l’aglomeració de gent que s’havia aplegat al voltant de les atraccions de la fira, que aquest cop semblava molt més cèntrica que en edicions anteriors. En un moment s’adonà dels xiulets dels protestants de la vaga de ferrocarrils, els gossos que bordaven desesperats per la ressaca dels petards de la diada de Sant Joan, i la corredissa dels seguidors de la selecció espanyola de futbol. Tot això li semblà meravellós, senzillament una mostra de l’alegria de la vida que l’envoltava, i que ara no es volia perdre per res del món. La feien créixer encara més, com a persona.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">S’adonà, llavors, que se sentia un pèl massa aclaparada per les diferents sensacions que experimentava, no només les que procedien d’aquest univers de sorolls, sinó també les que s’originaven en la intensitat de les flaires que la gran festa emanava. La dolçor d’algunes d’aquestes olors li provocaren un somriure trist als llavis, transportant-la a la seva infància. Era tan ampli l’assortiment de productes que oferia el mercat medieval que li és del tot impossible enumerar tot el que tot això li suggeria: el cotó dolç, les crispetes, els pastissos, el coco, els fruits secs, els formatges ben curats, els embotits, els sabons, l’encens tibetà i els tes d’origen marroquí, les fragàncies del tot exòtiques que van omplint la nostra cultura... tot era barrejat en un ambient carregat de presència, alhora que oferia la possibilitat de destriar-ne la seva essència per fer aquesta mostra artesanal més viva i captivadora entre els usuaris que es passejaven pels seus mostradors. </span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Sentí la necessitat imperiosa de tocar els teixits que les venedores es dignaven a vendre de forma convincent i ferma. Alguns no eren de gran qualitat, però omplien el buit de les dones més exigents. Eren vestits alegres, de colors vius, que embellien els cossos de totes aquestes dones, amagant tots els seus complexos i dissimulant prou bé el seu malestar per unes mides una mica desproporcionades. Es torbà tota quan es veié acorralada pels cossos d’uns homes i dones desconeguts que l’obviaven i no la deixaven passar tan amplament com ella necessitava. El seu bastó ja no acomplia ben bé la seva funció, era maldestre en els seus moviments, i es començà a posar nerviosa. Havia perdut el nord, no sabia el lloc exacte on es trobava, el carrer era massa petit per a tota aquella gent que es delia per tirar endavant en la seva passejada... i volgué córrer, sense èxit. Algú la mirava des de la terrassa d’un bar amb els ulls plens de petites llàgrimes, imaginant el destí de la seva persona en un dia tan crucial com el que ella havia triat per estrenar-se en aquest món de foscors i ombres.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Quan pressentí que el camí ja no era tan feixuc s’adonà que les cames li feien figa. Els seus sentits no l’havien pas ajudat, l’havien distret del seu objectiu que era arribar a la Plaça Catalunya. L’aire pur que li arribà en aquell moment li féu veure que el passeig s’havia acabat, i llavors sentí el gust de la delícia més gran que el món ens pot oferir: sentí el petó als llavis que el seu amant Joel li oferia amb tot l’esperit i l’ànima de la persona que estima. Sentí, llavors, que el sentit del gust era l’únic que encara conservava la seva grandesa, perquè gràcies a ell sabé que la tornada al punt inicial d’aquest passeig seria molt més dolça que tots els productes que el mercat li havia mostrat al seu olfacte desenvolupat per l’instint de supervivència. Havia merescut la pena recórrer tot aquest tram ple de dificultats només per sentir el gust d’ell, el gust d'aquesta persona que encara no l’havia abandonat. Una persona que, com ella, era cega, però ciutadana de Rubí amb el mocador de Festa Major posat amb orgull, amb molt d’orgull.</span></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-41025691257013137352010-06-24T22:51:00.004+01:002010-06-25T23:17:48.333+01:00Tot un luxe.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR0ATOnAqmwZl4ojmMeZiEl-98CU_48uj44tbk-wcFPOjmtG3lfQFXFQYnyo2dPnnOPBBynK-1F0ksKMK_D_sDik1N02H8rH6bpR-CKmOf0O34XFEur3KmF7v-vECCODasvgQA0jkuoo0X/s1600/casapasarela2%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="285" ru="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR0ATOnAqmwZl4ojmMeZiEl-98CU_48uj44tbk-wcFPOjmtG3lfQFXFQYnyo2dPnnOPBBynK-1F0ksKMK_D_sDik1N02H8rH6bpR-CKmOf0O34XFEur3KmF7v-vECCODasvgQA0jkuoo0X/s400/casapasarela2%5B1%5D.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Caminava frenèticament per les estances del seu dúplex modern situat en un dels barris més benestants de la ciutat de Barcelona. No ho entenia, això no li podia estar passant. Era increïble, </span><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">inimaginable, que a una persona com ella li hagués pogut passar una cosa així en les seves circumstàncies. Aquest fet l’havia desmuntat. Ja mai més seria ella mateixa. Hauria de buscar teràpia ràpidament. Era el motor de la seva vida, la virtut més preuada i ara li havia fallat. No aconseguia remuntar del desastre que la posseïa. Era un gran trasbals. Necessitava el confort d’una copa i es dirigí al moble bar amb pes ferm, però abatut. </span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">La seva meticulositat ja li havia provocat problemes en el passat, però ara feia temps que les coses funcionaven, que tot rutllava segons els seus desitjos i imposicions. Tenia un marit atent, educat, disciplinat, com a ella li agradava, puntual amb les seves obligacions, familiars i de parella, i segur en l’educació dels seus fills. No hi havia res més important al món que sentir-se propietària de les pròpies conviccions, i aquesta era la seva actitud més ferma davant la vida: tu ets capaç de tot si tu tens les coses clares. I ella les tenia, molt clares, les idees. I així és com havia educat i criat els seus tres fills, Maria, Miquel i Micaela, tres angelets de criatures que passaven per la vida com marionetes a les ordres d’aquesta dona amant de la rutina i de l’ordre més escrupolós.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">En la seva vida ordenada, controlada però no gens maltractada per la penúria, l’avorriment o la buidor, era present el luxe en totes les seves manifestacions i formes. Un luxe que es disfressava sovint de capricis ostentosos que res tenien a veure amb la utilitat que caracteritzen els objectes quotidians de la nostra vida moderna. Molts objectes de procedència dispersa es repartien per casa seva sense un criteri propi que els diferenciés els uns dels altres. Amuntegar era l’acció que s’havia de satisfer, omplir una necessitat de materialitat que els diners feien possible i que les mans dels nens petits tenien prohibit desitjar, perquè allò simplement no eren coses per a nens, sinó d’ús i gaudi dels seus propietaris adults, que amb prou feines se’ls miraven, aquests objectes, perquè satisfeta la necessitat de posseir-lo, l’objecte ja quedava inutilitzat per sempre. Així eren les coses i així serien per sempre en l’ànsia consumista d’aquesta nova rica mancada d’aspiracions vitals. Però la tranquil•litat no sempre és controlable i, en el moble bar on l’hem deixada astorada, les coses es plantejaven més aviat crues, fins a l’arribada de la tempesta.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">En el seu domini de cos i ànima, en la seva pretensió d’oferir-se als altres pulcra, neta, tant física com moralment, l’ordre de la seva presència havia de ser fonamental. Així ho exigia el protocol de la seva fermesa, les directrius de la seva empresa particular, i en tot aquest assumpte ella prenia una cura exquisida en la seva imatge. Res podia destorbar la mirada de l’altre, tot havia de ser d’una perfecció immortal, i en aquesta exigència seva cada detall era summament important. I succeí que descuidà alguns aspectes de la seva persona que als ulls dels altres haurien de ser cabdals, i ara es veia amb el problema de reconstruir peça per peça el trencaclosques de la seva existència estroncada per una acció fatal.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Victòria havia patit diverses malalties al llarg de la seva vida. Era una persona fràgil, sotmesa a diverses i monòtones revisions mèdiques semestrals, i aquest fet li havia provocat conseqüències funestes en el seu organisme. La més recent era la periodontitis que l’esclavitzava setmanalment al seu odontòleg privat, el Sr. Balcells, amb consulta a l’Avinguda de Sarrià. Una desagradable pesta si considerem que Victòria era incapaç de suportar l’anestèsia, el soroll de l’instrumental amb què s’efectuaven les higienes dentals, o la bata blanca de les auxiliars d’infermeria. Era horrible, simplement una tortura per la qual no volia passar.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">De fet, havia obviat un parell de visites. Sabia que li havien d’extreure un parell de peces dentals més que eren irrecuperables, i aquest fet no entrava en el seu esquema mental. ¿Com podria sobreviure a aquesta manca de pilars en què se sustentava el seu somriure? Encara li costava assumir que en dos mesos havia perdut la seva blancor natural, que la seva dentadura ara lluitava per redreçar-se, per mantenir la seva linealitat, quan tota la seva vida havia estat com els edificis d’un gratacel uniformement col•locats. Era incapaç de mirar-se al mirall per por a que del mateix ensurt li caiguessin més ràpidament les peces que el dentista es maldava per mantenir i, òbviament, amb aquesta actitud, l’única cosa que aconseguia era retardar una mica més el problema i donar l’esquena a un contratemps que es podia fàcilment solucionar amb els avenços tecnològics existents en l’actualitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Havia de passar per una cirurgia d’implants dentals i el simple fet de pensar-hi ja li provocava un greu estat d’ansietat. El procés, senzill en aparença, requeria temps, per la feblesa dels seus óssos maxil•lars, i com que a la seva boca tatuada de glamour li era impossible assumir aquests esforços –no només econòmics, sinó més aviat psicològics- havia demanat amb urgència que li fabriquessin unes pròtesis extraïbles, que li permetessin tenir dents i no haver d’anar pel món com una nena de sis anys desdentada a qui li han caigut les peces de llet. Aquesta solució provisional era una sortida d’emergència a l’altra problema que l’assetjava més convincentment cada dia que passava: haver de passar pel quiròfan.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Així, doncs, quina no va ser la seva sorpresa quan, llevada ben d’hora al matí, entrà en el bany i es dirigí al tocador amb la intenció de col•locar-se els esquelets dentals que la nit anterior havia desat en un got d’aigua tèbia com li havia recomanat que fes el seu assessor dental. Les dents no hi eren. Havien desaparegut. Marxà corrents a la recerca de les seves ulleres. Estava encara adormida i molt probablement no s’hi veia prou bé. Sentia la cridòria de la canalla a la sala d’estar que mirava els dibuixos animats del diumenge. Quan els seus ulls miraren, de nou, aquell recipient d’aigua, un nus a la gola l’encongí de nou. Definitivament les dents no hi eren, havien desaparegut, pura i simplement, i un crit d’angúnia li arribà del fons de la seva ànima. Ràpidament el seu marit i els tres nens es plantaren davant del tocador del bany principal. No sabien què passava i no entenien el batibull de paraules incomprensibles que emetia Victòria. Li mancaven unes quantes dents i això era palpable en la seva parla. Les llàgrimes començaren a rodolar i les seves mans començaren a moure desesperadament tot allò que trobaven al seu pas. En deu minuts la trencadissa d’obres d’art, de quadres, de calaixos mig oberts, de prestatgeries plenes a vessar de coses inútils, de capsetes que contenien els objectes més rars i insòlits d’arreu del món, ompliren totes les cambres i estances del dúplex d’alt stànding de la zona alta on vivien. El xivarri de les criatures es barrejava amb el soroll dels plats trencats de la cuina, del tancar i obrir de portes i calaixos que les seves mans es delien en desemmascarar i, com que no s’obtenien resultats, l’ambient encara es feia més fosc i tens. Roger, el seu marit, no comprenia el que passava. Temia que en qualsevol moment l’atac de nervis que consternava la seva dona acabés amb la seva vida, i no tingué més esma que suggerir-li una copa ben freda que allunyés aquell estat calorós del seu esperit. Ella corregué en direcció al congelador. Les seves mans volaven, es topaven constantment amb tot de coses que ara apareixien en un absolut desordre i en unes condicions impròpies del seu tarannà. Obrí el calaixet on sempre es desaven els glaçons i en tragué uns quants que diposità descuidadament i de forma accelerada en un vas de whisky.</span></div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Aquell congelador era tot un luxe. De fet, era tot un luxe perquè contenia totes els capricis que el seu paladar demanava en el frenesí de la seva absurda vida. Potser era una de les coses més valuoses d’aquesta casa, però ella no havia estat capaç, encara, d’adonar-se del seu valor real. No havia reparat que les seves dents es trobaven allà mateix, enmig dels glaçons, envoltades dels pèsols, dels espinacs i les albergínies congelades. No havia pensat en la possibilitat que haguessin estat acuradament deixades en aquell espai insòlit per la seva filla petita, la més entremaliada i, per aquesta senzilla raó, la que més reprimia el seu instint de venjança. No havia suportat mai veure les dents de la seva mare exposades a la vista de tothom en el bany de la seva cambra, i per aquest motiu havia pensat que més valia fer-los desaparèixer per sempre més, abans que es convertissin en l’ombra d’algun ésser fantasmagòric.</span></div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Era tot un luxe beure un vas de whisky amb gel quan ho feia sense dents i amb el pensament posat en la propera visita que tindria a casa. Continua essent tot un luxe perquè l’ordre tornarà a posar les coses al seu lloc algun dia.</span></div></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1773540775206519967.post-23692875980520285552010-06-23T01:19:00.002+01:002010-06-23T01:26:02.243+01:00Sense fotografia.<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBRxWJ-arH3uJ_0oRLYmrmXIdjYru-45LCar8hTKMmdwkZbivmVZVTL9bJ70p32f4uCD6_7ygWL5Pqx3r4mEUCYFjlui_DYkCTcq1JidA62d2IZhY7GCQDToPJRR63MfLfjYtMxO9UBXQ-/s1600/desierto%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsB8nkbrlZo1Dmfj9wZW4nqk1xp_jZZvL8aflkvsJKEIM1lMXJk6M_i9KRwlaSMF-Goupx7RfcrjeSj18_RjTwbWUstEUQZ7S4GvBoOeNvUgkO0QhuNMo9cLYfnhBanN1AKDCBFnV1POSa/s1600/desierto%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" ru="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsB8nkbrlZo1Dmfj9wZW4nqk1xp_jZZvL8aflkvsJKEIM1lMXJk6M_i9KRwlaSMF-Goupx7RfcrjeSj18_RjTwbWUstEUQZ7S4GvBoOeNvUgkO0QhuNMo9cLYfnhBanN1AKDCBFnV1POSa/s400/desierto%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">Imatge extreta de <a href="http://daalle.blogdiario.com/img/desierto.jpg">http://daalle.blogdiario.com/img/desierto.jpg</a></span></div><div align="center" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">No té fotografia. És un requadre en blanc i negre difícil de copsar. Hi has de posar molta imaginació si vols entreveure-li el front, les celles, les parpelles, els ulls, el color intens dels seus ulls, el nas, la importància del nas i del contorn dels seus llavis, de les galtes i de les marques que el temps han hagut de deixar en la pell del seu rostre, demostrant, així, si ha estat feliç, o desgraciat, al llarg de la seva vida.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Necessito aquesta petita fotografia per copsar-lo. És fonamental, vital, perquè les seves paraules ja m’han captivat. Em tenen encisada, embruixada de tanta amabilitat, de tanta elegància i mostres d’afectuositat. Així, tot és una incògnita, ara. Potser amb el visionat de la seva expressivitat podria endevinar millor les seves sensacions, les seves reaccions als flashos d’emotivitat que jo li envio sense gens ni mica de repressió. No tinc por al fracàs. Ja l’he patit. Només anhelo l’aventura de saber-me embolicada fins a l’ós d’aquest desig d’il•lusió que encara aconsegueixo sentir en el fons del fons de la meva ànima. Per això vull aquesta instantània deforme de la seva personalitat: en el fons del fons ja sé que la imatge mental que he construït d'ell és el quadre immortal que pervindrà en mi per sempre, fins a l’eternitat. No temo la frustració de trobar-lo deforme, perquè en el meu cervell ell és més gran que allò que jo mateixa hé pogut mai somniar: és l'ànima del miratge que mai es pot trobar, la felicitat. </span></div></div><div align="center"></div>Rocio Avila Gamerohttp://www.blogger.com/profile/07654097068382439191noreply@blogger.com0