dimarts, 31 d’agost de 2010

Record de Màrius Torres ((Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942).


Avui fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942) i, un cop més, m'afegeixo a la convocatòria de retre-li homenatge, promoguda pel Lluís Gil i la Carme Rosanas, i encoratjada pel Victor Pàmies, com ho estan fent altres blocaires a la xarxa, penjant un dels seus poemes que més s'adiu amb el to de les últimes entrades del meu bloc. D'aquesta manera acostem aquest poeta als lectors, en una jornada que serà, un cop més, memorable.

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT.


Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936




Màrius TORRES, Poesies, Ed. Ariel, Sant Joan Despí, 1981

5 comentaris:

vpamies ha dit...

Rocio, no he trobat fins avui el teu escrit sobre Màrius Torres. T'afegeixo a la llista de blogs participants en l'homenatge.

Rocio Avila Gamero ha dit...

Gràcies, Víctor, he anat una mica atrafegada i això és tot el que he pogut fer, ho sento. Ah, no dubtis que per a Estellés tindré alguna cosa preparada, d'acord?

vpamies ha dit...

Doncs déu n'hi do, per anar atrafegada! Està molt bé.

T'apunto a Estellés. Fet! :-)

Carme ha dit...

Jo tampoc et vaig trobar el dia de l'homenatge a Màrius Torres!

Moltes gràcies per afegir-t'hi... sort de els llistes del Víctor, sinó jo sola, me n'haurien pasat molts per alt.

Una abraçada.

Rocio Avila Gamero ha dit...

Sí, Carme, sort del Víctor.... la veritat és que part de culpa és meva... no ho vaig dir enlloc, que ja el tenia i, és clar, tot i que ell ja hi comptava, doncs això, que massa i tot que se'l va trobar, ha, ha!!! Però, bé, normalmet participo en totes aquestes coses, o sigui que no dubteu que sempre tindré algun text amagat. Gràcies per la currada que us esteu fent. Una abraçada a tots dos.